Despeses Públiques i Política Fiscal: Una Anàlisi Completa
Pel que fa a les despeses públiques, aquestes estan formades per les despeses corrents que es destinen a proporcionar a la societat serveis públics, com l'educació, la defensa nacional, l'assistència mèdica, etc. Aquestes es subdivideixen en dues categories: adquisició o lloguer de béns i serveis produïts per empreses i la remuneració dels funcionaris i el personal que treballa en aquestes empreses i institucions públiques. També la despesa pública està formada per les despeses d'inversió, que són les despeses que fa el sector públic sense cap contraprestació o bé les que es destinen a mantenir i ampliar el capital productiu del país.
- Compres de béns i serveis
- Transferències, pagaments pels quals els qui els reben no donen en contraprestació cap bé o servei, com per exemple ajudes de desocupació o pagaments de les pensions als jubilats.
La política fiscal expansiva es concreta en un augment de la despesa pública o una reducció d'impostos i fa que augmentin la producció i l'ocupació. També generarà la pujada de preus, a llarg termini, quan els augments de preus es traslladen als salaris. Els efectes beneficiosos d'una política expansiva poden desaparèixer.
Política fiscal contractiva o restrictiva: concretada en un augment dels impostos o una reducció de la despesa pública, fa que disminueixin la producció, l'ocupació i els preus. A llarg termini, l'augment dels preus iniciarà una sèrie de tensions inflacionistes que acabaran disminuint l'augment de la producció i l'ocupació.
Abans de cada període econòmic, el sector públic prepara un pla que conté un conjunt de despeses i ingressos previstos per a aquest període, i amb aquestes dades elaboren el pressupost, que el podem definir com un registre dels ingressos i les despeses públics. S'expressa de manera següent: pressupost del sector públic = ingressos públics (fons que van a parar al sector públic per a poder complir els objectius i cobrir les despeses) - despeses públiques (conjunt d'obligacions de pagament contretes pel sector públic com a conseqüència de la seva actuació com a agent econòmic).
Si els ingressos superen les despeses, hi haurà un superàvit pressupostari. En canvi, si els ingressos són menors que les despeses, hi haurà un dèficit pressupostari.
El sector públic espanyol està format per:
- L'administració central
- Les comunitats autònomes
- El sector públic empresarial
- Les corporacions locals
El pressupost com a instrument de la política econòmica: el pressupost és un instrument bàsic de planificació financera a curt i mitjà termini, ja que el contingut principal és el conjunt de despeses necessàries per realitzar les activitats del sector públic.