Diplomàtica Històrica: Cancelleries, Notariat i Documents a la Corona d'Aragó

Entitats Productores de Documents

Organització de les Entitats Productores

L'organització depèn de la categoria personal, del volum de documents i de les fases d'elaboració. El procés pot ser diferent per a:

• Documents emanats
• Documents sol·licitats

Documents Emanats

Són aquells generats per encàrrec directe, sovint en el context de la burocràcia.

Documents Sol·licitats

Són els que responen a una petició o súplica, ja sigui oral o explícita en el document.

Estudi de les Cancelleries

Per a l'estudi de les cancelleries, les fonts documentals són crucials. El fons principal per a la cancelleria catalano-aragonesa és l'Arxiu Reial de Barcelona (ACA). Altres arxius històrics nacionals, comarcals, privats, municipals i monàstics també són rellevants.

Càrrecs de la Cancelleria (a partir de 1218)

El canceller era el màxim responsable de la cancelleria. Les seves funcions incloïen:

• Dirigir la cancelleria.
• Cuidar la redacció dels documents.
• Expedir documents motu proprio.
• Imposar disciplina.
• Presidir els exàmens de notaris.
• Signar documents.
• Tenir segell propi per validar documents i càrrecs.
• Segellar els documents de justícia.
• Signar els documents que anaven al registre.

A partir del segle XIV, el càrrec solia ser ocupat per un bisbe o un arquebisbe (especialment a València i Barcelona).

Tenens Scribaniæ et Sigillorum Nostrorum

Aquest càrrec substituïa el canceller i tenia les següents responsabilitats:

• Aposar el signum regis.
• Guardar el segell reial.
• Controlar l'escriptura i la composició dels registres.
• Tenir cura dels correus.
• Cobrar els drets d'expedició.
• Pagar els funcionaris.
• Retre comptes cada quatre mesos.

Vicecanceller

El vicecanceller representava i substituïa el canceller. Les seves funcions eren:

• Supervisar l'aspecte formal i el contingut jurídic dels documents.
• Vetllar perquè el text no perjudiqués a tercers.
• Rebre i centralitzar les súpliques i peticions per obtenir càrrecs públics.

Càrrecs Judicials Associats

Aquests càrrecs tenien funcions judicials i es caracteritzaven per:

• Ser laics.
• Ser experts en Dret Romà per aplicar les penes corresponents.
• Ser escollits entre els iudices curiæ.

Notaris i Escrivans

Els notaris i escrivans tenien competències en tots els territoris de la Corona. Durant el regnat de Jaume I, dos notaris redactaven les minutes i transmetien el manament reial. Els notaris tenien escrivans adscrits, i posteriorment, els escrivans es van vincular a la cancelleria.

Jerarquia dels Escrivans

La jerarquització dels escrivans incloïa:

• Escrivans del Rei: Futurs secretaris, escrivans de documents o escrivans de manament. Eren responsables del contingut dels documents.
• Escrivans de Registre: Copiaven els documents en el registre.

Secretaris Reials

Els secretaris estaven adscrits al monarca i tenien relació amb els registres del segell secret. Havien de ser notaris. Les seves funcions incloïen:

• Escriure les cartes secretes i els documents roborats amb el segell secret.
• Les Ordinacions especificaven les seves funcions.

Tipologies Documentals de la Cancelleria

La cancelleria produïa diverses tipologies documentals, incloent:

• Documents de configuració territorial.
• Documents legislatius.
• Tractats i convenis.
• Privilegis i donacions.
• Documents executius.
• Documents de règim militar.
• Documents feudals.
• Concessions de regalies.
• Documentació econòmica.
• Documentació relacionada amb el règim de propietat del sòl.
• Documentació judicial.

Procés d'Elaboració dels Documents

El procés d'elaboració dels documents seguia diverses fases:

• Ordre d'expedició.
• Redacció de la minuta.
• Formalització i posada en net.
• Supervisió.
• Registració.
• Segona revisió.
• Iussio sigillandi (ordre de segellar).
• Taxació.
• Lliurament.
• Intervenció de porters i cursores.

Utilitat dels Registres Documentals

Els registres documentals tenien múltiples utilitats:

• Servien com a record del que s'havia fet.
• Prevenien la pèrdua i el deteriorament de l'original.
• Permetien resoldre dubtes.
• Oferien una visió política, financera i judicial.
• Constituïen un precedent administratiu, socioeconòmic i senyorial.
• Funcionaven com a formulari documental.

Seriació dels Registres

Amb Jaume I, els registres eren una sèrie única. Posteriorment, es van crear sèries específiques, caracteritzades per:

• Ordre i exhaustivitat.
• Progressió cronològica.
• Etceteració (ús d'abreviatures o fórmules genèriques).
• Notes al marge o al peu.
• Percepció de les taxes.
• Procés de control.
• Estats de la redacció i de la registració.

Tècnica de Redacció i Seriació

Al segle XIV, la tècnica de redacció es va fer més complexa, amb un procés de redacció més elaborat i canals de transmissió d'ordres definits, com la iussio regis o clàusula de mandato regio.

La seriació dels registres va evolucionar al llarg de la història, incloent categories com computorum, communis, scribaniarum, albaranum, donationum, gratiarum, peccuniarum, sigilli secreti, officialium, notariorum, entre d'altres.

Notariat Públic i Documentació Privada

Estudi de la Institució Notarial

Per comprendre la documentació privada, és fonamental conèixer la institució que la genera. Això implica l'estudi de:

• La història del Notariat i el Dret Notarial.
• L'organització del Notariat.
• La pràctica notarial (legislació, dret...).
• L'activitat notarial (volum d'actes, clientela...).

Importància del Notariat a Catalunya

A Catalunya, el notariat ha estat estretament vinculat a les classes populars, intervenint en pràcticament tots els aspectes de la vida quotidiana. La documentació notarial és un reflex essencial de la vida econòmica, social i cultural del país.

Renovació de la Diplomàtica i Anàlisi Notarial

La renovació de la Diplomàtica ha implicat l'ampliació de la cronologia i de la tipologia documental, incloent documents senyorials, municipals, episcopals i privats (notarials).

L'anàlisi de la institució notarial i la seva documentació obre nombroses possibilitats de recerca en camps com la Història Econòmica, la Història Social, la Història de les Mentalitats i la Història Cultural.

Mètodes d'Estudi del Notariat

Els mètodes d'estudi inclouen:

• Quantificació (mitjançant fonts serials).
• Nova periodització.
• Microhistòria.
• Comparació i extrapolació de dades.

Història del Notariat: Alta Edat Mitjana

Durant l'Alta Edat Mitjana, els regnes hispànics presentaven diferències en l'organització notarial segons la zona:

• Castella-Lleó: Es trobaven els scriptor (persones cultes i lletrades, sovint en l'àmbit monacal) i els notarius sedis (a les cúries episcopals).
• Navarra-Aragó: Es mencionen figures com presbiteri, diachoni, levitae.
• Marca Hispànica: Hi havia scriptores, notarius sedis, i escrivans judicials, comtals i locals, que redactaven la documentació a petició dels atorgants.

Història del Notariat: Baixa Edat Mitjana

La Baixa Edat Mitjana, a partir del segle XI, va comportar una nova situació econòmica i social que va plantejar reptes als notaris, especialment en la seva formació i en la qüestió jurídica, amb l'evolució de les fórmules documentals.

La Renovació Jurídica a Bolonya

La renovació jurídica va tenir un paper clau, amb l'aparició de l'Studium Bonnoniensis (Universitat de Bolonya) el 1088, que va impulsar l'ensenyament del Dret Romà. Aquest centre va generar un gran nombre d'estudiants, llibres i literatura notarial, incloent el Decretum Gratiani.

De l'Scriptor al Notarius Publicus

El pas de l'scriptor al notarius publicus va significar l'assoliment de la fidem publicam, que unia les funcions de jutge i notari. Aquest canvi va ser impulsat per la necessitat de simplificar el procés de confecció documental, les demandes de la burgesia (com a Gènova) i la influència dels glossadors i la nova doctrina notarial de Bolonya.

El Notari Públic

El notari públic era una persona pública que desenvolupava un officium. Les seves característiques incloïen:

• Autoritzava documents.
• Redactava documents reglats amb una redacció sumària.
• Obtenia la fidem publicam d'una autoritat pública superior a través del jurament.

El Notariat en l'Època Moderna i Contemporània

El Notariat a l'Època Moderna

L'època moderna va estar marcada per enfrontaments entre col·lectius notarials, la creació de col·legis notarials i l'aparició de normativa borbònica que regulava la seva organització i documentació.

El Notariat a l'Època Contemporània

A l'època contemporània, la Llei Orgànica del Notariat de 1862 va establir la necessitat d'estudis jurídics i la creació de districtes notarials.

Redacció de la Documentació Notarial

Procés de Redacció al Segle XIII

Al segle XIII, el procés de redacció documental notarial constava de diverses fases:

• Redacció de la cèdula: Incloïa els noms, el dispositiu (verb/acció), l'objecte, el preu i els testimonis.
• Redacció de la nota al registre: Es feia en llibres com el capbreu o el liber notularum.
• Redacció del document in extenso en pergamí: Aquest era l'original.

Els Registres Notarials en l'Època Moderna

En l'època moderna, el sistema de redacció va perdurar, però es van observar canvis significatius:

• Aparició de l'escriptura humanística.
• Desaparició de les abreviatures.
• Desenvolupament d'un formulari més complet.

El 1715 es va introduir l'ús del paper segellat a Catalunya (ja present a Aragó i València des de 1707).

Disposicions Borbòniques sobre el Notariat

• 1736: Reial Despatx (per a notaris no col·legiats): Estipulava l'obligació de tenir un llibre manual relligat, la redacció in extenso i sense abreviatures, i la conservació del document original.
• 1755: Reial Provisió (per a notaris col·legiats).

Tipologies Documentals Notarials

Artesanat i Indústria

La documentació notarial relacionada amb l'artesanat i la indústria incloïa:

• Contractes d'aprenentatge.
• Contractes per obres (retaule, llibres, infraestructures...).
• Companyies de manufactures (llana, daus, aiguardent...).

Terra i Propietat

En l'àmbit de la terra i la propietat, destacava l'establiment emfitèutic, que implicava:

• Un propietari (senyor directe).
• Un emfiteuta (senyor útil).
• La descripció del bé i les seves característiques (ubicació, afrontacions...).

Altres elements importants eren el cens o termini, l'entrada o dret de fadiga (amb un termini de 10-30 dies) i diverses clàusules.

Àmbit Familiar i Personal (Família, Societat)

La documentació notarial en l'àmbit familiar i personal incloïa:

• Capítols matrimonials.
• Testaments i codicils.
• Inventaris.
• Encants.

Comerç i Marina

Per al comerç i la marina, es generaven documents com:

• Companyies comercials.
• Comandes.
• Lletres de canvi.
• Nòlits.
• Assegurances.
• Compravendes.
• Contractes d'aprenentatge.

Documentació Municipal

Fons Propi Municipal

Administració General

La documentació de l'administració general incloïa:

• Documentació fundacional (cartes de població o de franquesa, privilegis, etc.).
• Manuals d'acords, llibres del Consell, registres de deliberacions o llibres d'actes.
• Registres d'ordinacions i bans municipals.
• Correspondència.
• Documents de Corts.

Hisenda Municipal

En l'àmbit de la hisenda, es trobava:

• Tresoreria: Llibres de clavaria.
• Patrimoni: Llibres d'arrendaments (monopolis o gabelles municipals).
• Fiscalitat: Talles i fogatges, llibres de cadastres, contribucions i impostos.
• Taula de canvi i dels Comuns dipòsits.

Proveïment

Relacionat amb el proveïment, hi havia la documentació de mercats i fires, incloent ordinacions i llibres del mostassaf.

Beneficència i Assistència Social

Aquest àmbit incloïa documents d'hospital, fundacions i almoines.

Obres i Urbanisme

Es registrava en els llibres de fàbrica.

Població

Comprendia censos, padrons i el registre civil.

Defensa

Incloïa lleves, quintes, allistaments i crides del sometent.

Fons Aliens a l'Administració Municipal

• Fons de l'administració reial (batlle i veguer):
  • Batlle: Llibres de la cort del batlle, llibres de processos judicials, llibres de comptes del patrimoni reial a la ciutat.
  • Veguer: Llibres de la cort del veguer, llibres de processos judicials.
• Fons de gremis, confraries i associacions.
• Fons patrimonials i personals.
• Fons notarials.

Òrgans de Govern Municipal

• Consell General: Originalment integrat per tots els caps de casa, posteriorment substituït per un nombre fix de consellers (a Barcelona, el Consell de Cent).
• Consell Ordinari: Part del consell general que resolia afers corrents (a Barcelona, el Trentenari, format per 32 consellers).
• Comissions o Consells Permanents: Coneguts pel nombre de prohoms que els integraven.

Funcions del Consell Municipal

El Consell Municipal tenia funcions diverses:

• Administració (prendre decisions de funcionament de la ciutat/vila).
• Legislativa.
• Judicial.
• Militar.
• Fiscal.
• Econòmica.

Càrrecs de l'Administració Municipal

Entre els càrrecs de l'administració municipal es trobaven paers, cònsols, jurats i consellers, a més d'altres oficials:

• Clavari: Principal oficial financer.
• Racional: Cap de la comptabilitat.
• Síndic: Representava el municipi en les causes judicials.
• Escrivà Major: Cap de l'escrivania municipal, autoritzava els documents més solemnes del regiment ciutadà.
• Obrers: Encarregats de les obres públiques de la ciutat.
• Mostassaf: Responsable dels llibres de mostassafaria, ordinacions i crides.
• Corredors: Exercien control sobre els preus i la qualitat dels productes (corredor d'oli; corredor de vi...).
• Altres oficials (en funció de les dimensions del municipi).

Les Finances Municipals

• Ingressos:
  • Imposicions (impostos indirectes).
  • Talles (impostos directes).
  • Deute públic (censals morts i violaris).
  • Impostos sobre la renda (setzens, vintens, onzens, etc.).
• Despeses:
  • Proveïment.
  • Obres (reparacions de muralles, etc.).
  • Demandes extraordinàries (reials o senyorials).
• El deute públic i la consolidació municipal.