Direcció Estratègica: Components, Anàlisi i Competència
Què és la Direcció Estratègica?
La direcció estratègica és el procés de gestió d’una estratègia empresarial (o un conjunt d’estratègies) dins de l’empresa. Aquest procés s’ha d’adaptar a un entorn canviant i a una competència que reacciona, tenint en compte el llarg termini.
Les finalitats principals són assolir l’èxit de l’empresa mitjançant la millora de la posició competitiva o resoldre els problemes que l’amenacen.
Els tres elements fonamentals de la Direcció Estratègica
La direcció estratègica es compon de tres elements fonamentals:
- Anàlisi estratègica
- Elecció estratègica
- Implantació estratègica
1. Anàlisi Estratègica
Abans de definir una estratègia i de començar a definir la seva direcció, cal estudiar un conjunt d’elements que fonamenten la base per a una bona direcció estratègica:
- Entorn (Factors externs): Les característiques de tot el que envolta l’empresa (econòmic, social, polític o tecnològic) poden definir el conjunt d’amenaces o oportunitats que es poden aprofitar. Es tracta de la influència dels factors externs.
- Capacitat Estratègica (Factors interns): Els recursos dels quals disposa l’empresa i el conjunt de capacitats i competències que pot desenvolupar a escala d’organització. Es tracta dels factors interns que determinen l’estratègia (punts forts o febles).
- Expectatives dels promotors o emprenedors: Cal que els propietaris o gestors de l’empresa defineixin amb claredat quins són els objectius o metes a assolir, pel que fa a millora del benefici, posició competitiva o revaloració de les accions de l’empresa en el mercat de valors.
2. Elecció Estratègica
Cal determinar quin tipus d’estratègia es vol implantar, ja que cada tipus d’estratègia respon a unes característiques de l’empresa o el seu entorn. Es distingeixen tres tipus d’estratègies: corporatives, de negoci i operatives.
3. Implantació de l’Estratègia
Es tracta de definir i planificar de quina manera s’aplicarà l’estratègia de l’empresa pel que fa als recursos, l’organització del procés i el pla temporal.
Anàlisi de la Situació Competitiva (Les Cinc Forces)
La situació competitiva d’una empresa o d’una línia de negoci depèn de cinc variables que es poden identificar en el seu entorn:
Amenaces de nous competidors
Les facilitats que en un mercat tinguin nous competidors per posicionar-se faran que sigui poc atractiu o que la rendibilitat del negoci no sigui alta. Aquesta amenaça serà més limitada en funció de l’existència de:
- Barreres d’entrada: Són factors de diferent caire que impedeixen o dificulten que una empresa es posicioni en un nou mercat, fent que la inversió sigui poc atractiva.
- Barreres de sortida: Són factors que, una vegada un nou competidor s’introdueix al mercat, fan complicat que pugui sortir-ne.
Amenaces de productes substitutius
L’amenaça de productes substitutius que facin competència als productes existents, de forma que no només haurà de competir amb empreses amb productes semblants sinó que també amb empreses d’altres sectors. Factors que minimitzen aquesta amenaça:
- Dificultat per substituir el producte o costos elevats per fer-ho per part dels clients.
- Nivell elevat de diferenciació del producte.
Grau de rivalitat dels competidors
L’existència d’un mercat amb molta competència o amb un gran nombre de competidors determinarà l’èxit del negoci i les seves expectatives de futur, ja que el fan menys atractiu. El grau de rivalitat depèn de:
- L’estructura de la competència: La rivalitat serà més intensa si hi ha molts competidors de poca dimensió.
- Tipus de mercat: En funció de la competència (competència perfecta, oligopoli...), ja que com més grau de competència hi hagi, més rivalitat tindran els competidors.
Poder de negociació dels proveïdors
És la capacitat que tenen els proveïdors per imposar o determinar les característiques de l’operació de compravenda.
Poder de negociació dels clients
És la força que tenen els clients i la capacitat per imposar condicions variables fonamentals en l’operació de compravenda.