Diversitat Cultural i Debats Antropològics: Innatisme i Ètica

Diversitat Cultural: Posicions i Actituds

No només hi ha una sola cultura. L’ésser humà, dotat de llibertat i intel·ligència, és la causa de la varietat de cultures. L’aïllament i la manca de contacte entre diferents grups causen la diferenciació i la diversitat. A causa de la globalització, la diversitat cultural ha adoptat diferents posicions:

Etnocentrisme (Grup Cultural)

Es jutja i valora totes les cultures des dels criteris de la pròpia, menyspreant elements culturals. L’imperialisme i la colonització sorgeixen de l’actitud de l’etnocentrisme.

Racisme

És la creença, actitud o conducta que considera que existeixen graus de superioritat racial, manifestada en forma de rebuig i discriminació.

Xenofòbia

Menyspreu i rebuig a tot allò estranger o diferent. Actitud produïda per la por i la ignorància.

Relativisme Cultural

Cada fenomen cultural té sentit en la seva cultura. Considera que cada cultura només es pot comprendre plenament des d’ella mateixa, des de tot allò que la conforma, i per tant, no pot ser comparada amb cap altra cultura.

Universalisme

Rebuig a les actituds etnocèntriques. Cerca universalitzar trets culturals com la democràcia, els drets fonamentals, la igualtat d’oportunitats i de valors (com la solidaritat i la llibertat), a través del diàleg i evitant l’etnocentrisme. Els drets bàsics tothom els hauria de tenir.

Interculturalisme i Diàleg

La pluralitat cultural és un fet enriquidor que pot ajudar a comprendre el món i l’ésser humà. Cerca la convivència pacífica i aposta per la tolerància i el diàleg intercultural.

Debats Fonamentals en Antropologia

La naturalesa biològica i el caràcter de la cultura són factors humanitzadors.

Innatisme contra Ambientalisme

Debat sobre si la conducta humana és fruit de la nostra naturalesa biològica o si s’adquireix socialment.

• L’Innatisme defensa que naixem amb tot allò que ens defineix com a persones i que resideix en la nostra genètica. La influència de la societat i de factors ambientals no pot afegir ni eliminar trets determinants.
• L’Ambientalisme considera que naixem amb les capacitats més instintives i que la resta, allò que ens definirà com a persones, ho aprenem.

És necessària una posició intermèdia per mantenir els valors i la responsabilitat, ja que totes dues posicions poden justificar qualsevol immoralitat recorrent a la genètica o a determinacions ambientals.

Tensió entre Naturalesa i Cultura

L’ésser humà té tendència a ser egoista i agressiu. Els humans tenim tendència a la competitivitat i a la violència (*Thanatos* o pulsió de mort), i a l’impuls sexual i d’autoconservació (*Eros* o pulsió de vida). Però si ens baséssim només en els impulsos, la convivència seria impossible. És la cultura qui ens ensenya a reprimir-nos.

La bondat natural de l’ésser humà és malmesa a mesura que creixem i descobrim com funciona la societat. Rousseau diu que la cultura ens converteix en algú pitjor. El *Joc Social*: la socialització no ens fa millors persones.

Agressivitat, Genètica i Altruisme

Etologia

Ciència que estudia el comportament animal (instint agressiu que no només té caràcter reactiu).

• Bondats en l’instint agressiu: Conservació de l’espècie i afavoreix amistats (no agressió dins d’un grup).

Etologia Humana

L’agressivitat humana no era tan evident que fos innata. Les accions violentes venen donades per la desigualtat. Cal ser optimistes davant la possibilitat futura d’un món en pau (Eibl-Eibesfeldt).

Sociobiologia (Edward Osborne Wilson)

Els científics tracten d’explicar com van ser seleccionats evolutivament de manera favorable els comportaments altruistes. Altres científics ho critiquen (Stephen Jay Gould o Richard Lewontin) i lamenten les reduccions genètiques i les adaptacions dels sociobiòlegs, ja que expliquen la conducta humana amb la pressió dels gens fins a derivar-ho a l’altruisme. El Determinisme Biològic implica la negació de la llibertat humana.