Èdip Rei: Tragèdia, Hybris i Catarsi

Èdip Rei de Sòfocles: Anàlisi i Significat

La Tragèdia Grega

La tragèdia és la representació (mimesi) d'una acció elevada, d'una certa extensió, que a través de la por i la compassió acaba amb la catarsi.

Catarsi i Valors Col·lectius

La catarsi té un matís religiós; el públic ha d'experimentar la purificació al final de l'obra. S'utilitzen mecanismes tràgics per produir-la: no hi ha interacció física entre actors i públic, però sí participació a través de la por i la compassió. Això ho ha de patir el públic per obtenir la purificació col·lectiva. Es transmeten valors col·lectius per a la convivència. El cor té la missió de provocar por o compassió. El càstig d'Èdip es justifica per la seva rebel·lió contra la divinitat.

Hybris: L'Orgull Desmesurat

Aquesta rebel·lió s'anomena hybris: trencament de les normes entre humans i divinitats, desmesura, orgull, confiança excessiva en un mateix, creure que ens podem rebel·lar contra un déu i sortir-ne impunes. És un pecat per a la civilització grega. La polis s'hi sustenta: qui comet hybris pot comportar problemes.

La Plaga de Tebes i la Crisi

La tragèdia comença amb una plaga que afecta la família i la ciutat de Tebes. Cal un fet que retorni l'ordre. La decisió del protagonista ha de tenir ressò universal per tenir interès tràgic.

El cor diu que qui comet hybris serà castigat i que qui es comporta amb orgull, ho fa com un tirà. El sentit del cor es justifica pel valor religiós: la seva paraula dóna la raó a la divinitat; per tant, com que la paraula divina és la vertadera, el cor té raó.

L'obra comença amb la pesta de Tebes i l'aparició pública del protagonista. El desenllaç es determina amb el començament. Aquest desencadenament de l'acció tràgica s'anomena crisi (decisió, judici): Èdip podria optar per la no-acció, però, com a heroi tràgic, l'única alternativa és actuar.

La Interpretació de l'Oracle

La primera acció tràgica d'Èdip ve després: davant la resposta de l'oracle, Èdip ha d'interpretar, perquè mai són missatges clars. Cada cop que el personatge tràgic interpreta, s'equivoca.

Èdip Tirà, no Rei

La traducció exacta no és Èdip Rei sinó Èdip Tirà. Èdip no és malvat, però tampoc innocent. Es presenta com algú que s'atorga un poder que no li pertoca. Èdip, a poc a poc, es carrega de coses negatives: s'atribueix autoritats, desafia els déus, etc. Ell és el culpable de la pesta i es presenta com a innocent. Des de les primeres paraules, el públic recorre a la ironia tràgica.

El Bastó: Símbol Clau

Èdip porta un bastó perquè coixeja. El bastó representa l'eina essencial per comprendre la seva història, perquè va matar el seu pare amb ell. Va ser capaç de resoldre l'enigma perquè ja ho tenia destinat; ja havia vist l'essència de l'ésser humà.

Catàstrofe, Catarsi i Saviesa

La catàstrofe es produeix quan s'adona del que ha fet i es treu els ulls. Així comença la catarsi. Cal que tothom vegi el que ha fet Èdip perquè quedi clara la imatge del que sap i del que no: ara serà savi, com Tirèsies. Pel simple fet de ser protagonista d'una tragèdia, acabarà cometent hybris.

Hybris i la Intel·ligència Humana

Quan discuteix amb Tirèsies fa el pas cap a la hybris, quan confon ser "el primer dels homes" amb ser un déu. Llavors surt l'orgull, està convençut que ell sol va endevinar l'enigma de l'esfinx quan, en realitat, el van ajudar els déus. Ell col·loca la intel·ligència humana per sobre de tot i això és hybris; per això se'l condemna. La qüestió de l'esfinx és clau: és el que el presenta com a rebel, el que el fa gloriós.

Reflexió Política

L'obra tracta interessos polítics reflexionant sobre problemes de la col·lectivitat. Per a Atenes, això esdevé reflexió del seu sistema polític. El tirà s'utilitza per visualitzar el poder.

Sòfocles i Sèneca: Diferències

Les tragèdies de Sòfocles i les de Shakespeare són diferents a causa del tràgic del segle I: Sèneca. Shakespeare està més influenciat per Sèneca.

Influències de Sèneca

• El concepte de hybris ja no és vàlid; en l'època de Sèneca, el sistema polític és l'imperi.
• El que du a la catàstrofe l'heroi tràgic és el furor (una mena d'obsessió que el cega i que el fa actuar d'una manera que el condemna, sense equilibri).
• Per aquesta raó cometen un "scelus nefas": crim tan terrible que no pot ser expressat.
• Les motivacions han canviat. Ja no són els déus, sinó el conflicte interior de l'ésser humà.