Efectes d'una expansió monetària i desbordament del tipus de canvi

L'equilibri inicial a llarg i curt termini

L'equilibri inicial a llarg i curt termini és un equilibri intern i extern perquè és una economia oberta. L'equilibri inicial a llarg i curt termini: $E^0$, $M$, $M/P$, $LM$ cap a la dreta: $LM_1$ i l'economia se situa en $E_1$ on hi ha desequilibri: $i_1 < i^*$, sortida massiva de capital ($K$), excés de demanda de divises ($D_{div}$), $D_{div}$ cap a la dreta, sub $e$ (depreciació), sub $R$, sub $XN$, $IS$ cap a la dreta: $IS_1 ightarrow E_2$. Ajust a curt termini, $p = ext{ctes.}$, puja $Y$, puja $R$, puja $e$. A llarg termini els preus varien, per tant, una vegada que l'economia està situada en l'equilibri de la BP comença l'ajust. L'ajust a mitjà i llarg termini: En $E_2$: $Y_2 > Y^*$, puja $w$, puja $P$, baixa $M/P$, $LM$ cap a l'esquerra: $LM_2$. L'economia, a la vegada que han caigut els saldos reals, tendeix a pujar els tipus d'interès ($i$), a entrar capital i a apreciar-se la nostra moneda $ ightarrow$ puja $i$, baixa $e$ (questa apreciació no compensa per res la depreciació inicial: sub $e > ext{baixa } e$), baixa $R$, baixa $XN$, $IS$ cap a l'esquerra: $IS_2 ightarrow E'^0$.

Efectes d'una expansió monetària

Per a analitzar els efectes d'aquesta expansió monetària ens centrem en el que li ocorre a 5 variables a curt i llarg termini: (taula).

Curt termini (C/P)

Com a curt termini els preus no varien i $M$ ha augmentat, els tipus de canvi nominals ($e$) davant una expansió monetària sobreaccionen a curt termini. A curt termini els preus són rígids (constants), el tipus de canvi real puja perquè ha augmentat el tipus de canvi nominal i els preus són fixos. La producció a curt termini augmenta perquè ens situem en $E_2$ perquè han augmentat les variables reals.

Llarg termini (L/P)

A llarg termini els preus pugen en la mateixa quantitat que la quantitat de diners, per tant, els saldos reals són constants. Augmenten els tipus de canvi nominals perquè al llarg de l'ajust s'ha depreciat molt i apreciat poc. Els preus a llarg termini augmenten. El tipus de canvi real és constant perquè a llarg termini les variacions del tipus de canvi en termes percentuals són iguals a les variacions dels preus, constant.

El desbordament del tipus de canvi

Per a analitzar el desbordament del tipus de canvi nominal davant una expansió monetària, hem de tenir en compte també i relacionar-ho amb el comportament que segueixen al llarg del temps altres 2 variables monetàries que són la quantitat nominal de diners ($M$) i el nivell de preus ($P$); i hem de tenir en compte també 3 regles de política econòmica (totes es compleixen davant un augment de $M$):

• A) A llarg termini la variació dels preus és de la mateixa proporció que la variació de la quantitat de diners, per tant, a llarg termini els saldos reals romanen constants i, per tant, la producció a llarg termini també.
• B) Els preus s'ajusten més lentament que el tipus de canvi nominal. $P$ s'ajusta més lentament que $e$.
• C) A llarg termini la variació del tipus de canvi és de la mateixa proporció que la variació dels preus, per tant, diem que a llarg termini la variació dels tipus de canvi és igual a la variació dels preus i també a la variació de la quantitat de $M$. Això implica que el tipus de canvi real a llarg termini roman constant.

Tenint en compte aquestes regles, podem representar gràficament el patró d'ajust de les 3 per a explicar el desbordament del tipus de canvi nominal: (gràfica).

El desbordament del tipus de canvi nominal significa que el tipus de canvi nominal sobreacciona a llarg termini davant una expansió monetària, aconseguint un nivell superior al qual acabarà tenint a llarg termini. Per tant, a curt termini davant una expansió monetària el tipus de canvi nominal sufragarà una gran depreciació i, al llarg del procés d'ajust, encara que s'aprecie, aquesta apreciació no compensa la depreciació inicial.