Entorns virtuals d'aprenentatge: disseny de situacions i espais de comunicació educativa

Avantatges:

• Accés a diferents modalitats d'experiència formativa, presencials i virtuals.
• Capacitat d'adaptar el ritme i els horaris de treball a interessos personals.
• Possibilitat de compartir entre professorat i alumnat el contingut del procés d'aprenentatge.
• Participació en experiències d'aprenentatge interactives i treball en equip.
• Possibilitat de mantenir espais de relació social entre participants.

Reptes:

• Nous models d'ensenyament i aprenentatge.
• Nous contextos i situacions comunicatives.
• Estratègies didàctiques en entorns virtuals de formació.
• Elements clau del disseny de situacions d'aprenentatge en entorns virtuals.
• Eines multimèdia i d'comunicació.
• Gestió dels espais de la comunicació.

El component interactiu dels programes de formació en entorns virtuals abarca diferents àmbits d'intervenció i pot analitzar-se des de diferents perspectives.

GG: es treballa amb 2 estratègies (col·lectiva i en parella) mitjançant demostracions, entrevistes, classes magistrals, preguntes al grup, fòrums, pluja d'idees...

GM: treballa amb 2 estratègies (col·lectiva i en parella) mitjançant taules rodones i estudi dirigit.

GP: treballa amb 1 estratègia (en parella) mitjançant jocs de rol, debats, estudi de casos, rally de grups, pluja d'idees, simulacions i tutorials.

Indiv: treballa amb 2 estratègies (individual i en parella) mitjançant estudi dirigit, joc de rol, pràctiques, tutorials, visita guiada i tutorials.

Per què utilitzar una rúbrica?

Per als professors:

• Ajuda en la definició i planificació de la instrucció, perquè els estudiants puguin assolir-la.
• Redueix el temps d'avaluació del treball de l'estudiant.
• Promou la consistència entre expectatives i resultats.

Per als estudiants:

• Clarifica les expectatives dels professors.
• Crea un alt nivell d'expectativa amb una relació de qualitat indicada.
• Ajuda al procés d'autoavaluació i coavaluació.
• Proporciona un feedback que identifica com i on millorar.

Elements a considerar en el disseny de situacions d'aprenentatge en entorns virtuals:

Plantejament didàctic: cal tenir en compte els objectius de l'acte, les capacitats que s'aprenen, les característiques dels participants, el procés d'avaluació, el rol del docent...

Procés de comunicació i espai tecnològic: cal tenir en compte quin suport tecnològic s'utilitza, la naturalesa del procés de comunicació, si la comunicació és privada o en grup. És important tenir clar que una situació comunicativa normal està mediada per les TIC.

Adequació de les decisions anteriors als atributs de les eines de comunicació que es seleccionen i a l'activitat.

Fets a considerar:

Consideracions per al disseny d'espais de comunicació educativa:

1. Direcció de la comunicació:

• Pot ser individual.
• En grup.
• Combinació de diferents modalitats.

2. Estructura interactiva: determina la dinàmica comunicativa en una activitat en funció del model i concepció del poder entre els participants i de les relacions de poder entre les parts.

Model tradicional d'ensenyament: es basa en la distribució de la informació a partir del professorat, el treball individual de l'alumnat, la relació comunicativa de control de l'emissor sobre el receptor i els objectius d'aprenentatge individuals, no grupals.

Model participatiu: es basa en l'establiment de relacions entre l'alumnat, de manera que el tipus d'activitat plantejada necessita el grup; els objectius són individuals, però el grup es veu beneficiat per les aportacions dels alumnes; cal diversos espais de comunicació per compartir-los; el professorat està al centre; hi ha diverses aportacions; i es concentra en els continguts.

Model col·laboratiu: es basa en metes compartides i en la participació de tot el grup; les aportacions dels membres del grup generen coneixement; s'amplia la riquesa comunicativa gràcies al treball en grup; es concentra en el procés; necessita consens; el professorat és un més, amb rol d'igualtat.

3. Interactivitat: fa referència a com la comunicació interactiva s'ha vist modificada per la posició. Les eines difereixen en la velocitat de transmissió dels intercanvis. L'elecció de les eines depèn de les dimensions del grup i de la necessitat de dinamisme en la comunicació: comunicació síncrona i asíncrona, flexibilitat de recepció dels missatges, possibilitat de múltiples adreces com a grup.

4. Codis de presentació de la informació: les eines permeten la comunicació en una varietat de formats: text, vídeo, imatge, gràfics... Es tracta de triar l'eina més adequada a la transmissió de la informació necessària.

5. Context de comunicació: cal centrar l'atenció en:

• Habilitats tècniques i comunicatives: els usuaris necessiten adquirir aquestes competències, no tant tècniques, per poder desenvolupar-se en els espais educatius. Aquest procés implica la capacitat d'aplicar les eines TIC.
• Percepció de l'entorn: els usuaris han de conèixer l'organització, el rol que tenen assignat i la funció de l'espai. Es modifica en funció de si ets administrador, professor o alumne.
• Valor de la comunicació: l'alumnat ha de sentir el valor de compartir els seus coneixements i experiències com a procés de creació de coneixement, sempre en context segur (no de competició).
• Disponibilitat tecnològica: el grau de disponibilitat dels usuaris als recursos tecnològics determina la capacitat de participació i seguiment de certes tasques. Les activitats de treball col·laboratiu requereixen un intercanvi més dinàmic i continu entre els membres, a diferència de la relació entre professorat i alumnat en la revisió de treballs.