Estructura i Temes de la Comèdia Antiga Grega: Aristòfanes
Introducció a la Comèdia Antiga Grega
Origen i Etimologia
Les paraules comèdia i còmic provenen dels termes grecs kōmōi i kōmē.
- La primera fa referència a diversos tipus de celebracions festives, on generalment intervenia el cor.
- La segona, probablement, fa referència a un tipus de celebració pròpia del món rural.
L'Acció Dramàtica: Estructura en Dues Parts
L'acció dramàtica es divideix clarament en dues parts principals:
Primera Part: El Conflicte i l'Agó
Aquesta secció s'encarrega d'exposar el personatge, la institució o les conductes contra les quals l'obra adreça les seves crítiques. L'heroi es troba acorralat davant d'una situació, en la qual proposa una manera de superar-la, i el cor s'hi oposa inicialment. Finalment, l'heroi aconsegueix que el cor l'escolti i prengui posició davant la situació. Aquesta tensió es resol en l'agó (discussió dialèctica), del qual triomfa l'heroi, i l'acció ja no progressa dramàticament.
Segona Part: El Triomf de l'Heroi Còmic
L'heroi es mostra triomfant malgrat l'aparició d'un oportunista que intenta aprofitar-se de la situació i que l'heroi rebutja. L'heroi còmic és aparentment dèbil i covard davant els terribles personatges (polítics, pensadors, poetes), però sempre venç.
Constants, Tòpics i Temes
La comèdia es caracteritza per un estil que és alhora vehicle i causant de l'humor. L'estil pot ser estàndard, vulgar o elegant.
- Pàrodia verbal: S'utilitza la paròdia de l'èpica, la lírica, la tragèdia, els procediments retòrics dels tribunals i els cants d'amor.
- Crítica política i social: La crítica del poder establert presideix la comèdia. Són constants els atacs i la ridiculització d'homes, polítics i pensadors.
- Elements recurrents: L'element sexual, el menjar i l'erotisme.
Estructura Formal de la Comèdia
L'estructura és una seqüència alternada entre el cant i el recitat, a càrrec del cor i dels actors, respectivament. L'estructura ideal inclou:
- Pròleg
- Pàrode
- Escena iàmbica
- Agó
- Escena iàmbica
- Paràbasi
- Escena iàmbica
- Segona paràbasi
- Èxode
El Pròleg
El pròleg impedeix l'entrada immediata del cor. Ens situa en l'obra, ens presenta l'heroi i la manera en què aquest afrontarà la situació. Sol tenir al voltant de 253 versos.
La Pàrode
En la pàrode, entra el cor, format per 24 membres, que entona un cant de rebuig o d'adhesió a l'heroi. La representació del poema és a càrrec de 24 actors i coreutes, vestits de manera grotesca, amb panxes i culs encoixinats, falsos fal·lus de pell i màscares.
Característiques de la Comèdia Aristofànica
- Gran dosi de fantasia.
- Objectiu principal: fer riure al públic.
- Se situa en el món contemporani i fa constants referències a fets i personatges reals.
- Tothom és exposat a burles.
- Aristòfanes expressa obertament les seves idees polítiques.
- Abundants metàfores sexuals.
- Domini absolut de la llengua.
- Fragments lírics, que en el cor assoleixen un gran valor poètic.