Estructura de la Terra: Capes, Models i Tectònica de Plaques
Estructura Interna de la Terra: Models i Capes
Model Estàtic: Basat en la Composició Química
Aquest model classifica les capes de la Terra segons la seva composició química:
- Escorça: De poc gruix i molt heterogènia, composta principalment per silicats. Es distingeix entre: Escorça Continental i Escorça Oceànica.
- Mantell: Compost per silicats (peridotita). Es divideix en: Mantell Superior (fins a 400 km) i Mantell Inferior (fins a 2900 km).
- Nucli: Compost principalment per ferro unit a altres metalls. Es divideix en:
- Nucli Extern: (Fins a 4980 km). És líquid. Els corrents de convecció, generats per diferències de temperatura (Tª) i el moviment de rotació, són responsables del camp magnètic terrestre.
- Nucli Intern: (Fins a 6370 km). És sòlid.
Model Dinàmic: Basat en el Comportament Mecànic
Aquest model classifica les capes segons el comportament mecànic dels materials:
- Litosfera: La capa més externa i rígida. Està dividida en plaques litosfèriques. Formada per l'escorça i la part superior del mantell superior. Es distingeix entre Litosfera Continental (més gruixuda) i Litosfera Oceànica.
- Astenosfera: S'estén fins a 300 km, formada per part del mantell superior. Presenta corrents de convecció a causa de les diferències de Tª i densitat.
- Mesosfera: Formada per la resta del mantell superior i tot l'inferior. També hi ha corrents de convecció.
- Endosfera: Correspon al nucli extern i intern.
Mètodes d'Estudi de l'Interior de la Terra
Per estudiar l'estructura interna de la Terra s'utilitzen mètodes:
- Directes: Basats en l'observació directa dels materials.
- Indirectes: Basats en càlculs i deduccions obtinguts en estudiar propietats físiques de la Terra. El principal és l'estudi sísmic:
- Estudi de la propagació d'ones sísmiques generades en un terratrèmol (velocitat i direcció de les ones).
Teories Geodinàmiques
Teoria de la Deriva Continental
Proposada el 1912 per Alfred Wegener. Aquesta teoria afirma que els continents es mouen els uns respecte als altres. Abans estaven tots units en un supercontinent anomenat Pangea.
Proves que Demostren la Unió dels Continents
- Climatològiques: Restes de la glaciació que coincideixen en continents separats.
- Paleontològiques: Fòssils idèntics trobats en continents diferents.
- Geogràfiques: La coincidència del contorn dels continents (encaix).
- Geològiques: Continuïtat de serralades i formacions rocoses.
Teoria de la Tectònica de Plaques
Desenvolupada per Hess i Dietz (anys 50-60). Estableix que la part sòlida més externa de la Terra està fragmentada en plaques litosfèriques que es mouen contínuament.
Tipus de Plaques Litosfèriques
- Continentals (Exemple: Placa Aràbiga)
- Oceàniques (Exemple: Placa Pacífica)
- Mixtes (Exemple: Placa Sud-americana)
Plaques Més Grans del Món
Africana, Eurasiàtica, Pacífica, Americana, Indoaustraliana, Antàrtica.
Moviment i Límits de Plaques
El moviment de les plaques fa que els seus límits estiguin sotmesos a esforços continus. Les plaques es mouen pels corrents de convecció del mantell, impulsats per diferències de Tª i densitat.
Tipus de Límits de Placa Segons el Moviment
- Límit Divergent: Esforç de tensió, que provoca l'allunyament de les plaques.
- Límit Convergent: Esforç de compressió, que provoca l'aproximació de les plaques.
- Límit Neutre (o de Falla Transformant): Esforç de cisalla, que provoca un moviment lateral.