Evolució del Model Atòmic: De Demòcrit a Bohr

Evolució del Model Atòmic

Demòcrit: filòsof grec que durant els segles V-IV a.C. i basant-se en les ensenyances del seu mestre Leucip, va postular que les substàncies són formades per àtoms. La teoria de Demòcrit és filosòfica i es basa en pensaments i deduccions.

Teoria atòmica de Dalton

En 1803, el britànic John Dalton (1766-1844) va desenvolupar la seua teoria:

• La matèria està formada per àtoms.
• Els àtoms són partícules materials mínimes i indestructibles. Tots els àtoms d’un mateix element són iguals entre ells.
• Els compostos es formen per combinacions d’àtoms de distints elements.

Model atòmic de Thomson

En 1897, el físic J.J. Thomson (1856-1940) va demostrar amb experiències basades en tubs de vidre i grans descàrregues elèctriques, l’emissió de partícules carregades negativament (es van anomenar ELECTRONS). La massa de l'electró és molt menuda, comparada amb la massa total de l'àtom. Segons Thomson, l'àtom era com una gran massa de càrrega positiva, i inserits en aquesta hi hauria els electrons, com si fora un púding amb panses. La càrrega negativa dels electrons compensava la càrrega positiva, perquè l'àtom fora neutre.

Model atòmic de Rutherford

Rutherford va bombardejar una làmina d'or amb partícules alfa i van arreplegar els impactes sobre una pantalla de sulfur de zinc. S'esperava que les partícules travessaren totalment la làmina d'or i es pogueren arreplegar els seus impactes de manera uniforme darrere, però no va ser així. Es van obtindre aquests resultats:

• La majoria de les partícules alfa travessaren la làmina d'or sense desviar-se.
• Una petita proporció de partícules travessaren la làmina, però patien una lleugera desviació.
• Una de cada 10.000 partícules alfa rebotava en arribar a la làmina i tornava arrere.

L'àtom reunia tota la seua massa i càrrega positiva en un punt diminut, el qual va anomenar nucli, que estava envoltat per una distant capa d'electrons. El seu model consistia en:

• L'àtom està constituït per un nucli central que conté partícules amb càrrega positiva (protons) i que reuneix quasi tota la massa de l'àtom.
• En l'escorça, s'hi troben els electrons, amb una massa negligible enfront de la del nucli. Giren al voltant del nucli i la seua càrrega negativa equilibra la positiva.
• La grandària del nucli és molt petita en comparació amb la grandària de tot l'àtom i entre nucli i l'escorça hi ha espai buit.

Model atòmic de Bohr

En 1913, Bohr va presentar un model atòmic per a l'hidrogen que explicava el seu espectre d'emissió. Es basava en:

• L'electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars sense emetre energia.
• Solament existeixen òrbites electròniques amb valors d'energia determinats. Per això, les òrbites es diuen també nivells d'energia.
• Quan l'electró passa a un nivell d'energia superior a un altre d'energia inferior, la diferència d'energia s'emet com a llum.

En el model de Bohr, els electrons només es poden trobar girant en determinat nivell d'energia.