Carles Riba: Figura Clau del Segle XX
- Una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
- Crític i traductor d’autors clàssics.
Obra Poètica
- Poesia intimista i introspectiva.
- Domina el tema amorós.
“Llibre d’Estances” (Noucentisme)
- Parteix de la pròpia experiència i fa una reflexió i una descoberta d’ell mateix i del món.
- En el segon llibre segueix una línia més personal.
- Poesia pura (prescindeix de tot allò que no sigui poesia, poder expressiu en cada mot).
“Tres Suites” (Llibre de sonets)
- En cada part apareix un objecte i un espectador que el contempla i s’hi relaciona.
- Sonets hermètics i de comprensió difícil.
- “Del joc i del foc”: Col·lecció de *tankes* (forma de poema japonès).
- “Les elegies de Bierville”: Representa l’exili i el retorn, la mort i la resurrecció des d’una dimensió religiosa.
Salvador Espriu: Poeta de la Nostàlgia
- No va anar a l’exili.
- Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Característiques Generals i Simbologia
- Conrea poesia, prosa i teatre.
- Sinera (Arenys): La representació del paradís perdut de la infantesa.
- Lavínia: Barcelona.
- Sepharad: Espanya.
- Alfaranja: Països Catalans.
- Es va ensorrar el món catalanista amb la Guerra Civil (GC) i les circumstàncies que se’n derivaren.
- Això va marcar la seva obra, amb nostàlgia i to pessimista.
- El tema de la GC apareix sovint en la seva obra (“Pell de Brau”).
- Compara el poble català amb el poble jueu.
Poesia i Obres
- Preocupació per la mort, reflexió sobre la vida i l’home, relacionada amb la GC.
- Obres: “Cementiri de Sinera”, “Mrs. Death”, “El caminant i el mur”, “Pell de Brau”.
Joan Oliver (Pere Quart): Ironia i Crítica Social
- Es va exiliar a França i Xile.
- Antifeixista.
- Volia una situació de normalitat política i cultural als Països Catalans.
- Realisme irònic. Obra crítica, mordaç i irònica.
Característiques de la seva Producció
- Allunyament de l’artificiositat.
- Concreció i síntesi.
- Humor irònic i sarcàstic.
- Paròdia de temes religiosos i de la burgesia.
- Reflexió sobre la situació personal del poeta i la situació social i política del país.
- Evolució de posició irònica mordaç a humorística.
Etapes de la Poesia
Primera Etapa: Ironia Mordaç
- “Les decapitacions” (Crítica sarcàstica a la burgesia).
- Paròdia de mites bíblics.
Segona Etapa: Visió Racionalista
- Visió racionalista i escèptica.
- “Saló de la Tardor” i “Terra de naufragis”.
Tercera Etapa: Crítica i Sarcasme
- Ironia, sarcasme, crítica de l’actuació de la burgesia.
- “Vacances pagades”.
Màrius Torres: Poeta de l'Exili Interior
- Va cursar la carrera de medicina.
- El van traslladar a un sanatori antituberculós, on va romandre fins a la mort.
- Gran influència de la figura del seu pare i les seves creences sobre la metempsicosi.
Miquel Martí i Pol: Compromís i Reflexió Poètica
- Va participar activament en els moviments culturals i polítics.
- Als 40 anys, va contraure una esclerosi múltiple, punt d’inflexió en la seva poesia i personalitat.
- Un dels autors més publicats, llegits, valorats i estimats del nostre país.
- Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
- Comença amb una poesia que denota una crisi existencial.
- Poesia més compromesa amb la realitat que l’envolta.
- Reflexió sobre el mateix fet poètic i el valor de la paraula.
Obres Destacades
- “La fàbrica”, “Estimada Marta”, “L’àmbit de tots els àmbits”, “Llibre d’absències” i “Llibre de Solituds”.
Maria-Mercè Marçal: Feminisme i Simbologia
- Feminista i nacionalista (es declara lesbiana després de casar-se i tenir una filla).
- Va col·laborar en moltes revistes i moviments socials.
- Ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina.
- Reflexió i vivències sobre la condició de dona (poemes de la gestació i l’experiència de la maternitat).
Obres Clau
- “Bruixa de dol”, “Contraban de llum”.
- “La passió segons Renée Vivien” (única novel·la).
Ramon Llull: Pare del Català Literari
Ideologia i Objectius
- Coherència del seu pensament: tota la seva obra i activitat social responia a uns objectius precisos i fonamentals (revelats per Déu en el moment de la seva conversió).
Objectius Fonamentals
- Compondre un sistema filosòfic (“*Art*”) basat en la raó, que permetés lluitar contra els infidels.
- Exercir una tasca missional i de conversió dels pagans.
- Creació d’escoles per a predicadors missioners.
- L’*Art* és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.
Llengua i Retòrica
- Va escriure la seva obra en diverses llengües.
- Va estudiar el *trívium* (Gramàtica, Lògica i Retòrica) i el *quadrívium* (Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música).
- Es va dedicar sobretot al llatí i l’àrab (llengua com a vehicle comunicatiu).
- Va escriure obres en àrab, llengua dels infidels als quals volia transmetre la fe.
- Escriu obres filosòfiques en català (innovador, ja que la llengua de cultura era el llatí).
- Va fixar el català literari (crea 7.000 paraules noves).
- Impecable construcció sintàctica de les seves frases.
Etapes de la Vida i Obra
Etapa Cortesana
- Neix a Mallorca, es casa i té dos fills.
Etapa de Formació (Il·luminació de Randa)
- Conversió de Llull a la vida religiosa.
- Crea el monestir de Miramar a Randa.
- Obres: “Llibre de contemplació de Déu”, “Llibre d’Amic e Amat”.
Etapa de Màxima Producció i Difusió
- Visita el Papa.
- Fa la majoria dels seus viatges.
- Mor amb 84 anys.
- Obres: “Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill”, “Cant de Ramon”.
Tirant lo Blanc (Joanot Martorell): La Novel·la Moderna
- Forta càrrega sensual i eròtica.
- Combina dos estils: to solemne i culte (llargs parlaments, com el cas del plany de Carmesina sobre el cos mort de l’Infant) i estil col·loquial i directe, ple d’expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions en els diàlegs entre els personatges.
Estructura Narrativa i Viatges de Tirant
Tirant a Anglaterra
- Es dirigeix a Anglaterra per assistir a les festes de les noces del rei.
- Pel camí troba Guillem de Varoïc, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller.
- A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, considerat el millor cavaller de les festes.
Tirant a Sicília i Rodes
- Rep la notícia del setge de Rodes, arma una nau i s’hi dirigeix.
- S’aturen a Sicília; el fill del rei de França s’enamora de Ricomana.
- Tirant allibera l’illa i en fa fugir els turcs. Des d’aquest moment és considerat militar.
Tirant a l’Imperi Grec
- Tirant arriba a Constantinoble, ja que l’emperador li demana ajut per lluitar contra els turcs que han iniciat la invasió de l’Imperi Grec (Referència a un fet real).
- Dues trames paral·leles: Campanyes militars i història amorosa entre Tirant i Carmesina.
Tirant al Nord d’Àfrica
- Naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on és fet captiu.
- Fa valer la seva condició de militar convertint al cristianisme molts sarraïns.
Tirant Allibera l’Imperi Grec
- Constantinoble encara sota amenaça turca. Tirant venç els turcs i reconquereix l’Imperi.
- L’emperador l’accepta com a gendre, el nomena el seu hereu i li atorga el títol de Cèsar.
- Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort.
- En saber la notícia, l’emperador i Carmesina moren de dolor.
“Tirant lo Blanc”: Una Novel·la Moderna
Versemblança
- Voluntat de reflectir la realitat: caracterització i evolució psicològica dels personatges, les actuacions que duen a terme, la manera d’expressar-se i el marc geogràfic i històric que els envolta.
- Tirant és un cavaller fort i valent gràcies a una sòlida formació cavalleresca i guerrera, i té unes qualitats de combat, la forma física (l’alè) i la intel·ligència (l’enginy).
- És una persona normal: Tirant és ferit i ha de ser guarit, es posa malalt, fins al punt que mor al llit.
- És un personatge inspirat en la realitat (el que fa es pot explicar mitjançant la lògica i la raó, sense intervenció de la màgia o la fantasia).
Ironia i Humor
- Episodis militars narrats seriosament i narració irònica i humorística amb accions de la vida quotidiana i en les intrigues amoroses.
- L’autor reflecteix de fet l’ambient de la noblesa valenciana.
