Figures Clau i Obres Essencials de la Literatura Catalana

Altres llengües estrangeres9,85 KB

Carles Riba: Figura Clau del Segle XX

  • Una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
  • Crític i traductor d’autors clàssics.

Obra Poètica

  • Poesia intimista i introspectiva.
  • Domina el tema amorós.
  • “Llibre d’Estances” (Noucentisme)

    • Parteix de la pròpia experiència i fa una reflexió i una descoberta d’ell mateix i del món.
    • En el segon llibre segueix una línia més personal.
    • Poesia pura (prescindeix de tot allò que no sigui poesia, poder expressiu en cada mot).
  • “Tres Suites” (Llibre de sonets)

    • En cada part apareix un objecte i un espectador que el contempla i s’hi relaciona.
    • Sonets hermètics i de comprensió difícil.
  • “Del joc i del foc”: Col·lecció de *tankes* (forma de poema japonès).
  • “Les elegies de Bierville”: Representa l’exili i el retorn, la mort i la resurrecció des d’una dimensió religiosa.

Salvador Espriu: Poeta de la Nostàlgia

  • No va anar a l’exili.
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Característiques Generals i Simbologia

  • Conrea poesia, prosa i teatre.
  • Sinera (Arenys): La representació del paradís perdut de la infantesa.
  • Lavínia: Barcelona.
  • Sepharad: Espanya.
  • Alfaranja: Països Catalans.
  • Es va ensorrar el món catalanista amb la Guerra Civil (GC) i les circumstàncies que se’n derivaren.
  • Això va marcar la seva obra, amb nostàlgia i to pessimista.
  • El tema de la GC apareix sovint en la seva obra (“Pell de Brau”).
  • Compara el poble català amb el poble jueu.

Poesia i Obres

  • Preocupació per la mort, reflexió sobre la vida i l’home, relacionada amb la GC.
  • Obres: “Cementiri de Sinera”, “Mrs. Death”, “El caminant i el mur”, “Pell de Brau”.

Joan Oliver (Pere Quart): Ironia i Crítica Social

  • Es va exiliar a França i Xile.
  • Antifeixista.
  • Volia una situació de normalitat política i cultural als Països Catalans.
  • Realisme irònic. Obra crítica, mordaç i irònica.

Característiques de la seva Producció

  • Allunyament de l’artificiositat.
  • Concreció i síntesi.
  • Humor irònic i sarcàstic.
  • Paròdia de temes religiosos i de la burgesia.
  • Reflexió sobre la situació personal del poeta i la situació social i política del país.
  • Evolució de posició irònica mordaç a humorística.

Etapes de la Poesia

  1. Primera Etapa: Ironia Mordaç

    • “Les decapitacions” (Crítica sarcàstica a la burgesia).
    • Paròdia de mites bíblics.
  2. Segona Etapa: Visió Racionalista

    • Visió racionalista i escèptica.
    • “Saló de la Tardor” i “Terra de naufragis”.
  3. Tercera Etapa: Crítica i Sarcasme

    • Ironia, sarcasme, crítica de l’actuació de la burgesia.
    • “Vacances pagades”.

Màrius Torres: Poeta de l'Exili Interior

  • Va cursar la carrera de medicina.
  • El van traslladar a un sanatori antituberculós, on va romandre fins a la mort.
  • Gran influència de la figura del seu pare i les seves creences sobre la metempsicosi.

Miquel Martí i Pol: Compromís i Reflexió Poètica

  • Va participar activament en els moviments culturals i polítics.
  • Als 40 anys, va contraure una esclerosi múltiple, punt d’inflexió en la seva poesia i personalitat.
  • Un dels autors més publicats, llegits, valorats i estimats del nostre país.
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
  • Comença amb una poesia que denota una crisi existencial.
  • Poesia més compromesa amb la realitat que l’envolta.
  • Reflexió sobre el mateix fet poètic i el valor de la paraula.

Obres Destacades

  • “La fàbrica”, “Estimada Marta”, “L’àmbit de tots els àmbits”, “Llibre d’absències” i “Llibre de Solituds”.

Maria-Mercè Marçal: Feminisme i Simbologia

  • Feminista i nacionalista (es declara lesbiana després de casar-se i tenir una filla).
  • Va col·laborar en moltes revistes i moviments socials.
  • Ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina.
  • Reflexió i vivències sobre la condició de dona (poemes de la gestació i l’experiència de la maternitat).

Obres Clau

  • “Bruixa de dol”, “Contraban de llum”.
  • “La passió segons Renée Vivien” (única novel·la).

Ramon Llull: Pare del Català Literari

Ideologia i Objectius

  • Coherència del seu pensament: tota la seva obra i activitat social responia a uns objectius precisos i fonamentals (revelats per Déu en el moment de la seva conversió).
  • Objectius Fonamentals

    • Compondre un sistema filosòfic (“*Art*”) basat en la raó, que permetés lluitar contra els infidels.
    • Exercir una tasca missional i de conversió dels pagans.
    • Creació d’escoles per a predicadors missioners.
  • L’*Art* és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Llengua i Retòrica

  • Va escriure la seva obra en diverses llengües.
  • Va estudiar el *trívium* (Gramàtica, Lògica i Retòrica) i el *quadrívium* (Aritmètica, Geometria, Astronomia i Música).
  • Es va dedicar sobretot al llatí i l’àrab (llengua com a vehicle comunicatiu).
  • Va escriure obres en àrab, llengua dels infidels als quals volia transmetre la fe.
  • Escriu obres filosòfiques en català (innovador, ja que la llengua de cultura era el llatí).
  • Va fixar el català literari (crea 7.000 paraules noves).
  • Impecable construcció sintàctica de les seves frases.

Etapes de la Vida i Obra

  1. Etapa Cortesana

    • Neix a Mallorca, es casa i té dos fills.
  2. Etapa de Formació (Il·luminació de Randa)

    • Conversió de Llull a la vida religiosa.
    • Crea el monestir de Miramar a Randa.
    • Obres: “Llibre de contemplació de Déu”, “Llibre d’Amic e Amat”.
  3. Etapa de Màxima Producció i Difusió

    • Visita el Papa.
    • Fa la majoria dels seus viatges.
    • Mor amb 84 anys.
    • Obres: “Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquerna son fill”, “Cant de Ramon”.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell): La Novel·la Moderna

  • Forta càrrega sensual i eròtica.
  • Combina dos estils: to solemne i culte (llargs parlaments, com el cas del plany de Carmesina sobre el cos mort de l’Infant) i estil col·loquial i directe, ple d’expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions en els diàlegs entre els personatges.

Estructura Narrativa i Viatges de Tirant

  • Tirant a Anglaterra

    • Es dirigeix a Anglaterra per assistir a les festes de les noces del rei.
    • Pel camí troba Guillem de Varoïc, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller.
    • A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, considerat el millor cavaller de les festes.
  • Tirant a Sicília i Rodes

    • Rep la notícia del setge de Rodes, arma una nau i s’hi dirigeix.
    • S’aturen a Sicília; el fill del rei de França s’enamora de Ricomana.
    • Tirant allibera l’illa i en fa fugir els turcs. Des d’aquest moment és considerat militar.
  • Tirant a l’Imperi Grec

    • Tirant arriba a Constantinoble, ja que l’emperador li demana ajut per lluitar contra els turcs que han iniciat la invasió de l’Imperi Grec (Referència a un fet real).
    • Dues trames paral·leles: Campanyes militars i història amorosa entre Tirant i Carmesina.
  • Tirant al Nord d’Àfrica

    • Naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on és fet captiu.
    • Fa valer la seva condició de militar convertint al cristianisme molts sarraïns.
  • Tirant Allibera l’Imperi Grec

    • Constantinoble encara sota amenaça turca. Tirant venç els turcs i reconquereix l’Imperi.
    • L’emperador l’accepta com a gendre, el nomena el seu hereu i li atorga el títol de Cèsar.
    • Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort.
    • En saber la notícia, l’emperador i Carmesina moren de dolor.

“Tirant lo Blanc”: Una Novel·la Moderna

  • Versemblança

    • Voluntat de reflectir la realitat: caracterització i evolució psicològica dels personatges, les actuacions que duen a terme, la manera d’expressar-se i el marc geogràfic i històric que els envolta.
    • Tirant és un cavaller fort i valent gràcies a una sòlida formació cavalleresca i guerrera, i té unes qualitats de combat, la forma física (l’alè) i la intel·ligència (l’enginy).
    • És una persona normal: Tirant és ferit i ha de ser guarit, es posa malalt, fins al punt que mor al llit.
    • És un personatge inspirat en la realitat (el que fa es pot explicar mitjançant la lògica i la raó, sense intervenció de la màgia o la fantasia).
  • Ironia i Humor

    • Episodis militars narrats seriosament i narració irònica i humorística amb accions de la vida quotidiana i en les intrigues amoroses.
    • L’autor reflecteix de fet l’ambient de la noblesa valenciana.

Descarregar

PDF Word HTML