Filosofia Antiga: Conceptes Clau de Plató i els Presocràtics
Plató: Conceptes Fonamentals
Arguments de la Immortalitat de l'Ànima
- Metafísic: Si l'ànima pertany al món de les Idees i les Idees són eternes, l'ànima també és eterna.
- Epistemològic: L'ànima és capaç de recordar l'existència de les Idees perquè, abans de caure al cos, ja les havia contemplat.
- Ètic: Les accions bones o incorrectes en la vida han de tenir algun premi o càstig després de la mort per compensar les injustícies succeïdes.
La Teoria de les Tres Ànimes (Psicologia Platònica)
Plató distingeix tres parts o funcions de l'ànima:
- Ànima Racional: Impuls interior a recercar el coneixement, la força que ens empeny a la veritat i la saviesa.
- Genera: Prudència (ubicada al cap).
- Virtut: Ser sensat i saber guiar-se per la veritat.
- Ànima Irascible: Impuls interior a realitzar accions nobles, dignes i valeroses que requereixen esforç.
- Genera: Consciència del deure (ubicada al pit/tòrax).
- Virtut: Dur a terme accions nobles amb coratge, fermesa, convicció i força.
- Ànima Concupiscible: Impuls a satisfer els desitjos relacionats amb el cos, allò que ens empeny a donar satisfacció a les passions.
- Genera: Plaer (ubicada al ventre/abdomen).
- Virtut: Satisfer els desitjos i plaers amb moderació.
Virtut i Justícia: Aconseguirem ser homes justos quan cada ànima aconsegueixi la virtut que li pertoca, aconseguint així l'equilibri i l'harmonia de l'ànima.
La Dialèctica
- Activitat cognoscitiva realitzada per la raó.
- El seu objecte i finalitat és el món de les Idees.
- Permet el coneixement de la Idea del Bé i del model en què aquesta fonamenta la realitat.
- És un coneixement estricte, universal i necessari, ja que només usa la pura raó.
La Polis Justa: El Govern dels Savis
El poder polític ha d'estar en mans dels savis. Segons La República de Plató, només els savis han d'accedir als càrrecs de poder polític.
Aquesta visió es basa en un cert pessimisme sobre l'ésser humà: la majoria de persones es deixen dur per la ignorància, i només una elit té una inclinació real cap a la saviesa.
Condicions per al Govern dels Savis
- Natura adequada.
- Educació adequada (Acadèmia).
Proposta de Règim Polític
Plató proposa una Aristocràcia, entesa com una oligarquia de savis (basada en l'intel·lectualisme moral).
Tipus d'Homes i Classes Socials
La polis justa és un reflex de l'ànima justa. Plató estableix paral·lelismes entre l'individu i la societat, il·lustrats pel Mite dels Tres Metalls.
Els Filòsofs Presocràtics
Els Milesis
- Tales de Milet: Arkhé: aigua.
- Anaximandre de Milet: Arkhé: àpeiron (indefinit).
- Anaxímenes de Milet: Arkhé: aire.
Els Pitagòrics
- Pitàgores de Samos: Arkhé: els nombres.
Heràclit d'Efes
Defensor del dinamisme constant, dins d'un ordre (Logos). Proposa la lluita de contraris com a motor del canvi. El seu arkhé és el foc i el canvi.
Parmènides d'Elea
Defensor de la permanència de l'Ésser. Distingeix dues fonts de coneixement:
- Raó: Permet conèixer la realitat de les coses (l'Ésser).
- Sentits: Només ens mostren l'aparença de les coses.
L'Ésser no canvia; el seu arkhé és l'Ésser mateix, la identitat.
Els Pluralistes
- Empèdocles: Proposa quatre arrels (terra, aigua, aire, foc) i dues forces (Amor i Odi) com a causes del canvi.
- Leucip i Demòcrit (Atomistes): La realitat es compon d'àtoms i buit.
Reformes (Context Històric)
Aquestes reformes probablement fan referència a les reformes democràtiques d'Atenes, com les de Clístenes.
- Reforma Social: Limitació del poder de l'aristocràcia, establint que tothom és igual davant la llei.
- Reforma Legislativa: Dret a portar un altre ciutadà davant la justícia si està cometent un delicte.
- Reforma Institucional: Potenciació de l'Ekklesia (assemblea del poble) com a institució fonamental i sobirana.
Principis de les Reformes
- Isonomia: Igualtat davant la llei.
- Isogoria: Igualtat de dret a la paraula (igualtat de veu a l'assemblea).
Els Sofistes
- Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses."
- Gòrgies de Leontins: Nihilisme i escepticisme.
- Trasímac: La justícia és l'interès del més fort.
Sòcrates
La seva filosofia es caracteritza per dues fases principals:
- Fase Irònica: Demostrar la ignorància de l'interlocutor.
- Fase Maièutica: Ajudar a l'interlocutor a "parir" la veritat des de dins de si mateix.