Fonaments Psicopedagògics i Etapes Evolutives en l'Esport Base

1.1. Autors de Referència en Psicopedagogia Esportiva

Piaget i Gallahue: Enfocament Evolutiu

Aquests autors destaquen les diferències en les capacitats dels individus en funció del seu estadi evolutiu.

Aquesta consideració implica:

• Universalitat dels estadis.
• Existència de fases o períodes de sensibilització cap a determinats aprenentatges.

Lasierra i Lavega (2006): Etapes Ludològiques

Model modificat per Lasierra i Lavega (2006), que defineix les següents etapes ludològiques:

• Etapa egocèntrica (Ego): 6 a 10 anys. El nen no entén la participació conjunta i busca la consecució dels seus objectius individuals.
• Etapa sumativa (Suma): 11 a 14 anys. Els nens són receptius a entorns cada cop més col·lectius, però les accions col·lectives encara s’han d’entendre pràcticament com el resultat de la suma de les diverses accions individuals.
• Etapa col·lectiva (Col): A partir dels 15 anys. Els joves accepten el pacte grupal amb totes les seves conseqüències i prefereixen activitats lúdiques més reglades, acceptant molt bé els jocs molt reglamentats.

Welford i Smith: Model de Processament de la Informació

Aquesta perspectiva implica:

• Un increment de l’autonomia del jugador.
• Una disminució de la velocitat d’adquisició dels aprenentatges.

1.2. Perspectives d'Anàlisi dels Processos d'Ensenyament

Els processos d'ensenyament es poden analitzar des de diverses perspectives:

• Global: Enfocament que inclou mètodes analítics i integrats, amb una preferència per la visió global.
• Evolutiva: Centrada en les necessitats i capacitats del jugador (perspectiva evolutiva), en contraposició a les necessitats del club (perspectiva no evolutiva).
• Cognitivista: Contrapunt entre l'enfocament conductista (adquisició / extinció) i el cognitivista (assimilació / acomodació).
• Estils d’Ensenyament Escaients: Es recomanen estils com el comandament directe, el descobriment guiat i la resolució de problemes.

1.3. Perspectives d'Anàlisi de l'Esport

• Lineal (o Sistemàtica): Basada en la seqüència clàssica de Percepció, Decisió i Execució.
• Físic-Estructural: Anàlisi centrada en les regles i normes, les relacions entre elements i els elements físics. Inclou la reducció d’espais, jugadors, etc.
• Preferència Tàctica: Priorització dels components tàctics sobre els físics, tècnics i psicològics.

1.4. Principis Psicopedagògics Derivats

A partir de les perspectives anteriors, es deriven els següents principis fonamentals:

• Adaptació del Joc al Nen: És crucial adaptar el joc a les capacitats del nen i no el nen a l’esport d’adults.
• Divisió del Programa en Etapes:
  • Adaptació: 6 anys.
  • Iniciació: 6-13 anys.
  • Tecnificació: 14-19 anys.
  • Rendiment: +19 anys.
• Preocupació per l’Aprenentatge Individual: Consideració de l'aprenentatge des d’una perspectiva individualitzada.
• Consideració de la Motivació: La motivació és un factor clau en el procés d'ensenyament-aprenentatge.