Funcions del Llenguatge i Literatura Medieval Catalana

Les funcions del llenguatge

• Referencial: transmissió d'informació objectiva sobre el referent.
• Emotiva: expressió d'emocions i sentiments.
• Metalingüística: el llenguatge utilitzat per a tractar del mateix llenguatge (ex: diccionari).
• Conativa: l'emissor provoca l'actuació del receptor (ordre o obligació).
• Poètica: se centra en la qualitat artística i l'estètica del missatge.
• Fàtica: serveix per a establir o mantenir el contacte durant la comunicació.

Caràcter del signe lingüístic

• Arbitrarietat: la relació entre significat i significant és convencional (cada idioma ho diu d'una manera).
• Linealitat: els elements apareixen un rere l'altre en el temps (ex: ca-di-ra).
• Mutabilitat: la llengua canvia a llarg termini (no parlem igual que els llatins).
• Immutabilitat: el signe no es pot canviar arbitràriament en un curt espai de temps (ex: cotxe és cotxe).

Propietats fonamentals del text

Adequació, coherència i cohesió

• Adequació: ús correcte del registre segons la situació.
• Coherència: manteniment de l'ordre i l'estructura lògica.
  • Concordança: absència de faltes d'ortografia i errors gramaticals.
  • Pleonasme: evitar redundàncies innecessàries (ex: llibreria de llibres).
  • Ambigüitat: evitar que el missatge no sigui clar.
  • Tics d'estil: evitar repeticions excessives.
  • Gerundi: ús correcte d'aquesta forma verbal.
• Cohesió: connexió harmònica entre les parts del text.

Tipus de variació lingüística

• Diatòpica: variació segons el territori o dialecte (català oriental, occidental, etc.).
• Diastràtica: variació segons l'estrat social o sociolecte (estudiants, argot professional, etc.).
• Diacrònica: canvis lingüístics produïts al llarg de la història.

Característiques del registre col·loquial-familiar

• Tema: quotidià i no especialitzat (ex: gallina, covard, pusil·lànime).
• Canal: principalment oral espontani, tot i que també pot ser escrit (ex: vigila!).
• Intencionalitat: mantenir el contacte social mitjançant gestos, entonació i frases fetes.
• Grau de formalitat: baix o mitjà, basat en una relació de confiança.

Francesc Eiximenis (S. XIV)

Nascut a Girona, es va fer franciscà. La seva intenció no era purament literària, sinó pedagògica: volia ensenyar. En els seus escrits, intercalava elements de la vida quotidiana, llegendes, creences i històries populars. La seva obra més coneguda és Lo Cristià, un recull de textos que pretenia orientar la conducta dels cristians. També va escriure Lo llibre de les dones, sobre les virtuts femenines, i el Llibre dels àngels, per a explicar el culte angèlic.

Sant Vicent Ferrer (S. XIV)

Nascut a València, va ser un destacat professor de teologia i conseller. Tot i que la seva fama prové de l'oratòria, conservem part dels seus escrits. En la seva producció seguia l'estructura didàctica proposada per Eiximenis, però hi afegia recursos teatrals per captivar l'audiència.

Anselm Turmeda

Autor mallorquí d'origen franciscà que va renunciar al cristianisme per convertir-se a l'islam. La finalitat de les seves obres és principalment moralitzadora. Entre la seva producció destaca el Llibre dels bons amonestaments, on recull consells i realitza una crítica al clergat, i les Cobles de la divisió del regne de Mallorques. Una de les seves peces més cèlebres és la Disputa de l'ase contra frare Anselm, on discuteix amb un animal sobre la suposada superioritat de l'home.