Funcions redistributives i anivellament fiscal en el sector públic

Funció redistributiva

El sector públic té un paper rellevant en la redistribució de la renda.

Redistribució entre individus

No és ètic que cada govern regional descentralitzi aquesta funció, ja que cada territori redistribuiria de manera diferent, provocant un tracte fiscal desigual. Per tant, la funció redistributiva s'ha de dur a terme a nivell central, perquè si no, es provocaria la mobilitat dels factors. Els governs subcentrals (GSC) no poden fer-ho per:

• Distorsions en la localització.
• Política no efectiva.
• Risc de polarització.

El Govern Central (GC) redistribueix entre territoris mitjançant transferències o subvencions amb l'objectiu d'equitat, mentre que el Govern Subcentral (GsubC) redistribueix entre individus.

Subvencions

• Projecte: No periòdiques, no es repeteixen cada any, càlcul discrecional.
• Formulades: Anuals, càlcul objectiu, variables segons l'exportació de béns.
• Subvencions intergovernamentals: El GC aporta recursos. Subvenció en bloc (només ER) o subvenció proporcional (ES + ER).

Objectius de les subvencions intergovernamentals

Eficiència: Problema d'equivalència fiscal. S'utilitzen per evitar la subprovisió mitjançant transferències d'un govern superior.

Equilibri fiscal

• Equilibri Vertical (E.V.): Situació on els governs de cada nivell poden obtenir recursos financers suficients per atendre les seves despeses.
• Equilibri Horitzontal (E.H.): Totes les unitats que pertanyen a un mateix nivell de govern tenen les mateixes possibilitats financeres per atendre les necessitats de despesa.
• Subvenció d'anivellament (E.H.): Permet que totes les unitats de govern d'un mateix nivell puguin assolir un nivell similar de prestació de serveis.

Conceptes clau

• Fons d'anivellament: Evitar que les jurisdiccions més pobres es trobin en la situació d'haver de prestar un nivell de serveis inferior o demanar un esforç impositiu excessiu.
• Capacitat fiscal: Capacitat d'una jurisdicció per generar rendiment dels seus impostos a partir de la seva riquesa.
• Esforç fiscal: Nivell al qual aquesta jurisdicció decideix fixar els tipus de gravamen dels impostos.
• Necessitat de despesa: Recursos que necessita la jurisdicció per fer front a la prestació dels serveis que se li han traspassat, amb un determinat nivell de qualitat.

Fórmules pràctiques

• Tipus mitjà (∏s): ∑ Ti / ∑ Bi
• Recaptació real: ∏i * Bi
• Recaptació potencial: ∏T / Pi
• Equilibri Horitzontal: ∏Ti / Ei = Ti / Pi
• Grau de dependència subcentral: Q = Subvenció Q / (Q + ∑ Ti) %
• Distribuir Q: Gi / Pi = Q / ∑ Pi + (∑ Bi / ∑ Pi - Bi / Pi) * ∏s
• Subvenció anivelladora: Ga = Gi / Pi * Pi
• Recursos reals: Recaptació real + subvenció anivelladora.
• Recursos potencials: Recaptació potencial + subvenció anivelladora.