Gestió del temps i fases en l'ensenyament d'Educació Física

Gestió del temps en l'Educació Física

Temps de programa: és el temps total i inalterable assignat per l'Administració i els poders públics.

Temps útil: des que el professor comença fins que acaba la sessió de classe.

ESTRATÈGIES:

• Començar la classe a la seva hora i sense retard.
• Exigir rapidesa a l'hora de canviar-se.
• Ser capaç de reunir els alumnes en un mínim de temps a l'inici de la sessió.
• Motivar.
• No cal passar sempre llista abans de l'inici de la sessió.

Temps disponible per a la pràctica: temps que el professor inverteix en explicar les activitats o en organitzar el material. El cost temporal d'aquest conjunt d'accions haurà de ser sostret del "Temps útil".

ESTRATÈGIES:

• Captar ràpidament l'atenció de l'alumne.
• Organitzar i disposar especialment els alumnes d'una forma adequada.
• Remarcar l'essencial.
• Realitzar la presentació dels continguts d'una manera clara, concisa, simple, dinàmica i adequada.
• Canviar d'exercici, de joc o d'activitat abans que aparegui el cansament o l'avorriment.

Temps de compromís motor: suportar torns d'espera massa llargs amb la qual cosa el "temps de pràctica motriu" és temps d'engatjament, treball motor o temps actiu.

ESTRATÈGIES:

• Plantejar les sessions com si fossin entrenaments esportius.
• Començar sempre la sessió de la mateixa manera.
• Plantejar objectius en termes de rendiment quantitatiu.

Temps emprat en la tasca: temps que l'alumne fa exercici.

ESTRATÈGIES:

• Procurar que les activitats o tasques proposades en la part inicial de la sessió tinguin relació amb el seu objectiu.
• Plantejar en la part final de la classe una activitat o joc on es practiquin els aprenentatges adquirits.
• Observar, corregir i reforçar positivament.
• Insistir en aquells jocs, activitats i tasques que motivin.
• Evitar la inclusió de les tasques massa complexes o tan senzilles que desmotivin i/o no incitin a la seva pràctica.

Fases en la carrera professional docent

FASE 1: INICIAL: El més destacable és el xoc que es produeix entre els conceptes ideals que el professor porta, amb la pròpia realitat escolar i docent. Duració: 2 anys. Edat: 23-25.

FASE 2: ESTABILITZACIÓ: Es guanya confiança amb les teves pròpies possibilitats i milloren les relacions entre companys de professió i alumnat. Fase de cert equilibri professional. Duració: 5 anys. Edat: 26-30.

FASE 3: EXPERIMENTACIÓ: Canvies el teu programa per millorar i ensenyar continguts diferents. Major responsabilitat institucional i administrativa. Duració: 8 anys. Edat: 31-38.

FASE 4: CRÍTICA: Plantejament de la teva labor educativa en l'ensenyament de l'EF. Es pot entrar en un estat crític a nivell professional o d'abandonament temporal. Duració: 8 anys. Edat: 39-46.

FASE 5: SERENITAT I DISTANCIAMENT EMOCIONAL DE L'ENSENYAMENT: Superada l'etapa crítica i amb més de 30 anys de professió, s'opta per una actitud menys dinàmica, amb menor implicació afectiva. Es produeix un “fren a la innovació” ja que ja soc fix i cobraré el mateix faci el que faci. Duració: 9 anys. Edat: 47-55.

FASE 6: CONSERVADORA I CRÍTICA DE L'ENSENYAMENT: Es mostra escèptic davant la innovació i noves formes d'ensenyament. A la vegada s'és crític amb els companys de professió. Duració: 9 anys. Edat: 56-60.

FASE 7: ALLIBERAMENT: Abans de retirar-se de la professió, on els interessos se centren en la família o sobre un mateix. Duració: 5 anys. Edat: 61-65.