Globalització, Desequilibris i Crisi
Comerç Internacional
Si en un procés d'integració comercial entre dos o més països s'intensifica el comerç de tipus interindustrial, els costos i els problemes de desocupació és probable que siguin més alts que si predomina el comerç intraindustrial.
Cert; el comerç interindustrial té una dinàmica més clara de “guanyadors i perdedors”. A cada país hi ha sectors que surten guanyant, accedint a més mercats exteriors, i d'altres que perden en haver de fer front a més competència exterior. En canvi, en el cas de comerç intraindustrial, s'argumenta que els guanys estan més repartits, i cal entrar més en detalls per trobar àmbits “perdedors”.
Desequilibris Externs
Els països amb estalvi nacional superior a la seva inversió nacional presenten capacitat de finançament exterior, com ha succeït des de principis del segle XXI a Alemanya i Xina.
Cert, l'excedent de l'estalvi nacional per sobre de la inversió nacional es pot canalitzar mitjançant el sistema financer internacional a la resta del món. Alemanya i Xina han estat els països líders en aquesta “capacitat de finançament” des de principis del segle XXI.
Els països amb estalvi privat superior a la seva inversió privada tendeixen a tenir dèficit exterior, si els comptes públics estan equilibrades, com mostrava la situació d'Espanya o Estats Units just abans de la crisi iniciada en 2007-2008.
Fals, els països que tenen dèficit exterior són els que necessiten finançament exterior ja que el seu estalvi interior (privat i/o públic) no és suficient per a cobrir la seva inversió interna (privada i/o pública). Espanya i Estats Units es trobaven en aquesta situació en esclatar la crisi financera.
Un argument en favor de la globalització financera és que permet als països amb insuficient estalvi domèstic poder emprendre un volum d'inversions superior al que podria finançar només amb el seu propi estalvi intern.
Cert, aquest és el principal argument en favor de la globalització financera: superar les restriccions o limitacions que un volum insuficient d'estalvi nacional pot suposar per finançar projectes d'inversió a un país amb oportunitats.
Els desequilibris externs globals van augmentar notablement en els primers anys del segle XXI fonamentalment pel creixent superàvit comercial d'Estats Units i Xina i el creixent dèficit comercial de Japó i Europa.
Fals: és cert que els desequilibris externs van augmentar molt els primers anys del segle XXI, però Estats Units tenia un dèficit –no un superàvit– important, mentre que Japó presentava superàvit i la posició d'Europa en el seu conjunt era propera a l'equilibri. Eren els països del Sud d'Europa els que tenien dèficits importants.
Crisi Financera
L'endeutament privat va augmentar significativament en els anys previs a la crisi en països com Estats Units o els del Sud d'Europa.
Cert, aquesta va ser una de les forces motrius que van posar en marxa la crisi, com en altres episodis anteriors de sobreendeutament. Posteriorment a la crisi es van produir dèficits públics quan les autoritats van haver de fer front a les despeses de la crisi, des de subsidis d'atur fins als rescats d'entitats.
El crèdit al sector privat ha augmentat molt en el Sud d'Europa després de la crisi, dins de les mesures adoptades per fer front a la recessió econòmica.
Fals, el crèdit al sector privat va augmentar molt abans de la crisi, però en esclatar aquesta el “pèndol” del crèdit ha anat just en sentit contrari, donant lloc a expressions com el “tancament de l'aixeta del crèdit”.
Política Econòmica
Un objectiu desitjable en matèria de preus és una deflació de l'ordre del 2%, tal com ha fixat el Banc Central Europeu.
Fals: l'objectiu del BCE és una taxa d'inflació –no de deflació– no superior però propera al 2% anual. Una deflació és especialment delicada ja que ajorna les decisions de compra i és, en general, un símptoma de feblesa de l'economia.