La Gran Depressió: Causes, Expansió Global, Keynes i el New Deal
Causes de la Gran Depressió
La Gran Depressió va ser un període de profunda crisi econòmica amb múltiples factors desencadenants:
- Sobreproducció industrial: Excés de béns produïts que no trobaven sortida al mercat.
- Crisi de liquiditat: Manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes.
- Crac de la borsa: La caiguda de les accions va generar una cadena d'impagaments i va provocar la fallida de moltes indústries i entitats bancàries.
- Deflació: El desig de vendre a qualsevol preu els béns ja produïts va accelerar la caiguda dels preus.
- Caiguda del consum: Provocada per l'atur i el convenciment que la situació empitjoraria.
Diverses causes van influir en la disminució de la capacitat adquisitiva i la por generalitzada:
- La disminució de la capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i s'havien vist afectats per la crisi de liquiditat.
- La por de ser acomiadat de la feina davant el canvi de conjuntura econòmica.
- La caiguda dels preus agraris i l'endeutament provocat per l'adquisició de béns de consum duradors.
Mecanismes d'Expansió de la Crisi
La crisi no es va limitar als Estats Units, sinó que es va expandir globalment a través de diversos mecanismes:
- El descens dels preus dels productes americans va comportar greus dificultats per a les empreses de la resta del món.
- La reculada de la demanda nord-americana va reduir dràsticament les seves importacions, perjudicant els països exportadors.
- Els problemes de la banca americana van implicar un descens dels préstecs i de les inversions a Europa.
La Teoria Econòmica de Keynes
John Maynard Keynes va oferir una perspectiva innovadora per entendre i combatre la crisi:
Crítica a les Solucions Tradicionals
Keynes va detectar que la teoria dels qui insistien a ajustar a la baixa els salaris com a única solució perquè la producció augmentés era errònia.
Intervenció Estatal i Demanda
Va defensar que la crisi no era transitòria i que la recuperació no sorgiria espontàniament si els governs no hi actuaven a favor. Va argumentar que el problema principal de l'economia era la manca de demanda davant la caiguda de la inversió.
El Multiplicador Keynesià
Enfront de l'enfonsament de la inversió privada, Keynes proposava que l'Estat augmentés la despesa pública, fonamentalment en activitats com les obres públiques, que utilitzen molta mà d'obra. La despesa de l'Estat generaria dèficit públic, però això no hauria de constituir cap problema, perquè si l'Estat gastava, augmentava la demanda, no només per l'import de les despeses efectuades sinó també, i en una proporció més gran, perquè aquesta despesa inicial, transformada en salaris i béns, creava una nova demanda (el multiplicador keynesià). Així, en augmentar la producció total, l'Estat podria incrementar els ingressos per impostos i reduir o fins i tot anul·lar a termini mitjà el dèficit públic inicial.
Principis Clau de Keynes
Keynes va defensar el millorament de les condicions salarials per augmentar la capacitat adquisitiva de la classe obrera. Va argumentar que la prosperitat depenia sobretot de la inversió i del consum, i no de l'estalvi. Va afirmar que el paper dels capitalistes era invertir i el dels consumidors, consumir.
El New Deal: Resposta a la Crisi als EUA
El New Deal va ser un pla econòmic per superar la crisi i pal·liar-ne els efectes socials, posat en pràctica per Franklin Roosevelt.
Mesures Clau del New Deal
Les mesures més importants van lluitar contra el descens dels preus i van buscar reactivar l'economia:
- Regulació de la producció i els preus:
- Llei d'Ajustament Agrari (AAA): Reduir la producció agrària i recuperar els preus.
- Llei Nacional de Recuperació Industrial (NRA): Fomentar els acords de preus entre empreses i evitar-ne la reducció.
- Administració d'Obres Públiques (PWA): Promoure projectes d'infraestructures que reduïssin l'atur i augmentessin la demanda.
- Control bancari i borsari:
- Roosevelt va establir un control estatal rígid sobre els bancs per assegurar-ne la solidesa financera.
- Creació d'una assegurança federal per garantir els comptes de petits inversors en cas de fallida bancària.
- Creació de la Comissió de Valors i Canvi (SEC), encarregada de supervisar les emissions d'accions i vetllar pel bon funcionament del mercat borsari.
- Política monetària: Es va impulsar una política monetària expansiva.
- Drets laborals i seguretat social:
- La National Labor Relations Act (Wagner Act) va reconèixer la llibertat de sindicació a les empreses i el dret a la negociació col·lectiva dels salaris.
- El govern va establir un salari mínim i un nombre màxim d'hores de feina setmanals.
- Es va aprovar la Llei de Creació de Seguretat Social, per la qual el govern federal s'implicava en la provisió de les prestacions bàsiques de desocupació i d'assistència a les persones grans sense recursos.