Les Grans Cròniques i Ramon Llull: Pilars de la Literatura Medieval Catalana
Les Quatre Grans Cròniques
La nostra literatura medieval té quatre grans cròniques, compostes a la meitat del segle XIII i del segle XIV: la de Jaume I o el Llibre dels Fets, la de Ramon Muntaner, la de Bernat Desclot i la de Pere el Cerimoniós.
Les quatre grans cròniques ofereixen una visió del període de plenitud de la Corona d'Aragó i de l'expansió catalanoaragonesa per la Mediterrània.
Aquestes cròniques relaten fets contemporanis als autors. Ramon Muntaner narra sobretot fets en què ell ha participat, i les cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós es consideren biografies dels mateixos reis.
A més d'un valor històric, les cròniques presenten un gran valor literari, ja que fan servir recursos com ara la inclusió de diàlegs, la recreació de les escenes o el ritme i l'estructura de la narració.
El Llibre dels Fets
La crònica de Jaume I o Llibre dels Fets és l'autobiografia de Jaume I, dictada pel rei a uns escrivans.
Redactada entre els anys 1244 i 1264, la crònica narra els fets més importants en la vida del monarca (1208-1276). Inclou descripcions de batalles en què el rei es mostra com un heroi, però també els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.
En el Llibre dels Fets destaquen la bel·licositat, el sentiment religiós, el providencialisme i l'amor pels seus regnes. El narrador s'hi expressa en primera persona i reprodueix diàlegs en estil directe, molt pròxims a la llengua oral.
Estructura del Llibre dels Fets:
- 1208-1228: Infantesa del rei fins que es casa amb Elionor de Castella.
- 1229-1240: Conquesta de l'illa de Mallorca i de València.
- 1240-1265: Conflictes amb els sarraïns rebels de València.
- 1265-1276: Conquesta de Múrcia.
La Crònica de Ramon Muntaner
Hi relata esdeveniments del període entre el naixement de Jaume I i la coronació d'Alfons el Benigne.
La crònica de Muntaner presenta una relació estreta entre els fets històrics i el que l'autor va viure personalment.
Muntaner parla dels monarques que va conèixer i dels esdeveniments que va viure.
L'estil de l'autor, viu i espontani, es caracteritza per l'ús de procediments orals. Muntaner s'adreça a l'auditori i utilitza refranys i girs populars.
Ramon Llull
Ramon Llull (1232-1316) va néixer a Mallorca, en una família noble.
Llull va experimentar una transformació espiritual que el va impulsar a emprar tota la seva energia per aconseguir la conversió dels infidels.
L'autor es va concretar en tres objectius: redactar llibres contra els errors dels no creients, fer ell mateix de missioner i crear monestirs.
L'obra de Ramon Llull tracta temes molt diversos i està orientada a difondre els seus ideals de reforma de la cristiandat i de conversió dels infidels.
Blanquerna
En l'extensa producció de Ramon Llull destaquen obres filosòfiques, científiques, tractats místics, poesia i obres narratives.
Blanquerna (1283) és una novel·la extensa en què el protagonista intenta arribar a la perfecció espiritual per mitjà d'una vida de religiositat.
Blanquerna està dividit en cinc llibres:
- Llibre I: Dedicat al matrimoni.
- Llibre II: Hi apareix la figura de Natana, que arriba a ser abadessa.
- Llibre III i IV: S'hi narren les reformes de Blanquerna en la seva diòcesi com a bisbe.
- Llibre V: Retirat del món, Blanquerna escriu el tractat místic del llibre D'Amic e Amat.