Història de la Psicologia: Teories i Evolució
Evolució històrica de la psicologia
Els éssers humans hem d'afrontar greus problemes, com la destrucció de la biodiversitat del planeta i l'esgotament dels recursos naturals. En un context com aquest, només des d'una consciència humana profunda i l'adquisició de més coneixements podrem afrontar els problemes, les oportunitats i els dilemes. La societat de la informació i de la comunicació es caracteritza per una cultura universal basada en la difusió mundial de la informació a través de nous mitjans tecnològics. En aquesta nova societat individualitzada tenim el repte d'inventar-nos a nosaltres mateixos i cercar la nostra adaptació al món i a la vida. La psicologia ens servirà de molta ajuda.
La psicologia és tan antiga com la història de la humanitat.
Fonts de la psicologia
La psicologia ha recorregut un llarg camí fins a convertir-se en una ciència. Es considera que les seves arrels són la filosofia, la fisiologia i la metodologia científica. Ha tingut diversos objectes d'estudi: l'ànima, la ment i la conducta.
L'impacte de la teoria de l'evolució
La teoria de Charles Darwin és la que més impacte ha causat en la història humana, juntament amb l'heliocentrisme de Copèrnic. Darwin va destacar que les espècies animals no són constants, sinó variables, i va crear un pont per salvar l'abisme existent entre l'animal i l'home en relacionar el comportament humà amb l'evolució dels organismes.
Les primeres teories científiques
L'estructuralisme de W. Wundt
Aquest fisiòleg alemany va crear el primer laboratori de psicologia i, en la seva obra Elements de psicologia fisiològica, va defensar la independència d'aquesta nova ciència. La psicologia haurà d'investigar els continguts mentals mitjançant la introspecció i l'experimentació. Considerava que l'estructura de la ment podia estudiar-se en els seus diferents components.
El funcionalisme de W. James
Aquest fisiòleg i psicòleg nord-americà va criticar Wundt per investigar l'estructura mental en lloc de les funcions adaptatives de la ment. Els estructuralistes es preguntaven "què és pensar?", i els funcionalistes es pregunten "per a què serveix?", és a dir, pretenen saber com les nostres habilitats mentals ens permeten adaptar-nos a un entorn canviant i complex. James també va estudiar les emocions, que considerava sensacions produïdes per la percepció dels estímuls externs.
La psicologia de la Gestalt
Els psicòlegs de la Gestalt van criticar l'enfocament analític i associacionista de W. Wundt. Defensaven que el tot és més que la suma de les parts: percebem totalitats, no un conjunt de sensacions.
Les teories clàssiques
La psicoanàlisi de Freud
Sigmund Freud és el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que té més presència en la nostra cultura. Va modificar la concepció occidental de l'ésser humà, ja que es va oposar a la consideració racional de la ment humana, va admetre la realitat de l'inconscient i va defensar que la personalitat està determinada pels instints biològics. Creia que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. La psicoanàlisi freudiana pretén explicar la personalitat, la motivació i la psicoteràpia atenent la història de la ment. Utilitza la introspecció, l'associació lliure d'idees i la interpretació dels somnis.
El conductisme
Va ser la perspectiva dominant durant la primera meitat del segle XX. El seu creador, John B. Watson, va proposar una psicologia sense apel·lar a la ment o la fisiologia; es basa en l'entorn i cerca establir uns criteris objectius sobre la conducta. El psicòleg conductista estudia la conducta animal i humana mitjançant el mètode experimental. Consideren que la conducta és un fenomen susceptible d'observació i quantificació, i que les lleis que regeixen el comportament són compartides per qualsevol espècie.
La psicologia humanista
Els seus principals representants són Abraham Maslow i Carl Rogers. Té les següents característiques comunes:
- L'home és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu desenvolupament personal.
- Com que els pensaments, els sentiments i les accions humanes formen un tot, la psicologia ha d'estudiar l'individu globalment.
- La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal.
La psicologia cognitiva
El seu objectiu és comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana i estudia els processos cognitius, com ara la percepció, la memòria, l'aprenentatge, el raonament i el llenguatge. Considera que l'ésser humà no és un executor passiu de respostes, sinó un processador actiu de la informació que rep de l'entorn. Es basa en la metàfora de l'ordinador.