Imatge, Imaginació i Percepció: Conceptes Clau i Processos Mentals

Imatge, Imaginació i Percepció

Imatge: És la representació mental d’un objecte absent.

Imaginació: És la capacitat de conservar i reproduir les impressions sensorials i perceptives.

Percepció: La percepció ens dona els objectes en la seva existència real i corpòria. També ens dona els objectes amb més plenitud i diferenciació que les imatges.

Procés Imaginatiu

El procés imaginatiu comprèn tres moments:

1. La fixació: És la captació de les impressions sensorials.
2. La conservació: D’aquesta percepció o impressió.
3. La reproducció: Aquesta segueix les lleis següents:

Lleis d'Associació

• Llei de semblança: Les imatges semblants tendeixen a associar-se per forma, color, etc.
• Llei de contrast: Les imatges contràries tendeixen a associar-se (alt - baix, etc.).
• Llei de contigüitat: Les imatges s’associen en espai i temps.

Tipus d'Associació

• Espontània: Quan es produeix d’una manera automàtica i inconscient, i per tant segueix les lleis.
• Voluntària: Es tracta de provocar voluntàriament una associació espontània.

La Fantasia o Imaginació Creadora

És la capacitat de crear imatges originals a partir de les que ja es posseeixen. Té un significat personal.

Formes de Fantasia

1. Fantasia lúdica: El nen projecta la seva imaginació sobre la realitat que percep i la transforma segons les seves necessitats.
2. Fantasia desiderativa: Consisteix a aconseguir d’una manera imaginativa allò que la vida real ens nega. Característica de la infància i l'adolescència.
3. Fantasia dels temors: Consisteix a representar possibles fracassos o penes.
4. Fantasia planejadora: Consisteix a anticipar imaginativament el futur.
5. Fantasia creadora: Consisteix a crear alguna cosa nova, sobretot en el camp de la literatura, plàstica o música.

Altres Fenòmens Mentals

Deliri: Engruiximent de somnis normals (possiblement es refereix a una alteració o intensificació). S'ha interpretat com una alteració de la realitat.

Fabulació: Consisteix a explicar històries irreals per escapar d’un perill.

Mitomania: Tendència patològica a la mentida.

Els Somnis

Estan formats per imatges que assoleixen un valor de realitat tan semblant a les imatges de la vida conscient. La psicoanàlisi interpreta els somnis en funció dels impulsos i de les tendències del subjecte.

Poden estar produïts per:

• Estímuls externs: soroll, fred, etc.
• Estímuls interns: aparell digestiu, etc.

La psicoanàlisi interpreta els somnis com a representacions simbòliques on es realitzen els desitjos de l’individu que no pot satisfer en la vida ordinària.