L'impacte de la bombolla immobiliària al Japó dels anys 90
Al començament dels anys 90, el govern del Japó estava preocupat perquè el preu que es pagava pels habitatges estava inflat i lluny del seu valor real. Per intentar corregir aquests desequilibris, el Banc Central del Japó va incrementar el tipus d’interès i reduir el crèdit. El problema és que si aquest tipus d’interès augmenta de cop, es trenca aquest cercle especulatiu, ja que la gent no demanda tant perquè no els pot comprar, ja que no li concedeixen els crèdits, i els propietaris es veuen obligats a disminuir el preu per poder vendre. Una altra conseqüència és l’augment de la morositat, ja que els tipus d’interès són més elevats a l’hora de tornar els crèdits concedits i el banc es queda amb la vivenda, que té un preu més petit que quan es va comprar, fet que suposa una pèrdua pel banc. Totes les vivendes passen a formar part del patrimoni dels bancs, però devaluades.
Un habitatge val 200, el banc em deixa 200 amb la confiança que si no pago es quedarà amb ella, i a mesura que la bombolla es va inflant, la podrà vendre a un preu superior, però quan aquesta esclata, si el banc es queda l’habitatge, obté un valor inferior.
No poden pagar la hipoteca degut a que els interessos han pujat o perquè l'especulador pretenia pagar la hipoteca amb la venda, però aquesta no s'arriba a efectuar.
Els bancs augmenten cada cop més el seu patrimoni net, però aquest té menys valor.
Durant la dècada dels anys 90, Japó pateix una recessió econòmica degut a l’esclat d’aquesta bombolla immobiliària i la seva recessió es veu més afectada per la crisi del sud-est asiàtic (1997) perquè una part important de les seves exportacions anaven destinades a aquests països del sud-est asiàtic. (PIB=C+G+I+↓X-Q)
L’atur és la principal preocupació de l’economia del Japó, amb una taxa del 5 o 6%, la població japonesa estava molt preocupada, ja que els treballadors estaven disposats a fer qualsevol cosa per l’empresari a canvi de tenir un treball de per vida. Al Japó estan acostumats a tenir una feina de per vida i aquesta por fa que la taxa d’estalvis s’hagi vist augmentada per por que es torni a repetir aquesta situació. Un altre problema és que no augmenta la seva demanda interna.