Intervencions de l'Estat i Política Econòmica

Intervencions públiques en l'economia

• 1) Establir i fer complir les regles del joc: Utilitzant lleis com la defensa de la lliure competència. També fixa normes de protecció dels consumidors en sanitat, educació, habitatge, medi ambient i regula la indústria.
• 2) Assolir l'eficiència econòmica: Quan es produeixen fallades de mercat i el mercat per si mateix no pot subministrar determinats béns o serveis, ho fa l'Estat.
• 3) Aconseguir una societat més equitativa i cohesionada.
• 4) Suavitzar les fluctuacions excessives de les variables macroeconòmiques: Com l'atur, els preus o el PIB.

Política fiscal

És el conjunt de decisions que fan referència a la despesa, les transferències i els impostos que incideixen en els programes d'ingressos i despeses públiques per assolir els objectius de política econòmica.

Política fiscal discrecional

Són mesures que s'apliquen a l'economia de manera clara i concreta per intentar ajustar el dèficit públic (programes d'obres públiques, projectes públics d'ocupació, programes de transferències o modificar la variació del percentatge a pagar en els impostos).

Política d'habitatge

A Espanya es fa un pla anual de l'habitatge, on es vol potenciar la promoció de l'habitatge protegit i la rehabilitació d'habitatges.

Sanitat pública

S'ofereixen unes prestacions universals i gratuïtes. Les competències les tenen les comunitats autònomes. S'exclou a funcionaris (que tenen mútues públiques), empleats d'empreses grans i població marginal que té cobertura sanitària de beneficència.

Problemes del sistema sanitari

• 1) Augment de prestacions: Representa una pressió sobre la despesa i causa escassetats de materials i llistes d'espera, fet que provoca més visites externes i a urgències.
• 2) Envelliment de la població: Fa que augmenti l'esperança de vida, incrementant la demanda de noves pràctiques mèdiques i la despesa en sanitat (creixement sostenible).

Vies d'ingressos públics

Les principals vies d'ingressos són: privatitzacions, creació de diners i monedatge, deute públic (que es produeix quan el sector públic demana diners prestats venent lletres o bons), taxes acadèmiques, contribucions (com les de les escombraries o urbans) i els beneficis de les empreses.