Jerarquia i Eixos Urbans a Espanya: Tipus d'Aglomeracions

Tipus d'Aglomeracions Urbanes

Quan les ciutats creixen fins a connectar-se amb altres nuclis de poblament, es creen les aglomeracions urbanes. Hi ha els tipus següents:

• Àrea metropolitana: Ciutat principal + corona metropolitana (municipis que en depenen i entre els quals hi ha moviments pendulars de població i activitats econòmiques).
• Conurbació: Aglomeració composta per dues ciutats que creixen fins a unir-se.
• Megalòpolis: Successió contínua de nuclis urbans (Exemple: Boston-Washington).

El Sistema Espanyol de Ciutats i la Jerarquia Urbana

Les ciutats s’organitzen jeràrquicament segons la seva grandària, les funcions que acumulen i la seva influència sobre el territori.

Categories de la Jerarquia Urbana Espanyola

Per a establir la jerarquia urbana, distingim cinc categories principals:

1. Metròpolis nacionals (Madrid i Barcelona):
   • Més d’un milió d’habitants.
   • Funcions molt diverses (concentren seus d'empreses nacionals i multinacionals, indústria d’alta tecnologia).
   • Connexió amb altres metròpolis internacionals.
   • Àrea d’influència nacional.
2. Metròpolis regionals (València, Sevilla, Bilbao, Màlaga, Saragossa):
   • Entre 500.000 i un milió d’habitants.
   • Funcions diversificades i serveis especialitzats.
   • Ben comunicades amb les metròpolis nacionals.
   • Sol tractar-se de capitals de Comunitats Autònomes (CCAA).
   • Àrea d’influència regional.
3. Metròpolis subregionals (Sant Sebastià, Oviedo, Granada, Múrcia, Alacant, etc.):
   • Entre 250.000 i 500.000 habitants.
   • Funcions prou diversificades i alguns serveis especialitzats.
   • Àrea d’influència regional.
4. Ciutats mitjanes (Lleó, Albacete):
   • Entre 50.000 i 250.000 habitants.
   • Funcions menys diversificades.
   • Serveis comercials, administratius i socials.
   • Àrea d’influència provincial.
5. Ciutats petites (Sòria, Terol, Conca, Gandia):
   • Entre 10.000 i 50.000 habitants.
   • Funcions reduïdes i poc especialitzades (llevat d'equipament sanitari i educatiu).
   • Àrea d’influència comarcal.

Els Eixos Urbans Perifèrics d'Espanya

Els eixos urbans perifèrics són els següents:

• Eix Mediterrani (Girona-Cartagena): És l’eix més dinàmic, basat en la indústria diversificada, la construcció i el turisme.
• Eix de l’Ebre (Vitòria-Saragossa-Tarragona): Eix dinàmic centrat en la indústria i els serveis (especialment transport i distribució).
• Eix Andalús: Es divideix en dos subeixos:
  • Eix Litoral (Almeria-Huelva): Eix dinàmic especialitzat en el turisme, el comerç i l'agricultura tecnificada.
  • Eix de la Vall del Guadalquivir (Costa Atlàntica-Jaén): Eix menys dinàmic (activitats agràries, indústries locals, turisme, etc.).
• Eix Cantàbric: Eix discontinu que inclou:
  • Triangle Asturià (Oviedo, Gijón-Avilés)
  • Triangle Basc (Bilbao-Donosti-Gasteiz)
  • Santander
• Eix Gallec (Ferrol-Vigo): Eix dinàmic (comerç i transport) però mal comunicat amb Madrid i el Cantàbric.