La Justícia Platònica: Desigualtat, Classes Socials i el Govern dels Filòsofs

Tothom no és igual

Desiguals per naturalesa:

Plató afirma que, un cop han entrat en un cos, no totes les ànimes tenen la mateixa qualitat. L’estructura de l’ànima es presenta tripartida. En la major part dels individus, la puresa originària de l’ànima es veu dominada per la concupiscència, per l’arrelament a la terra. Alguns destacaran pel seu coratge. El grup menys nombrós i més excel·lent gaudirà d’un predomini de la racionalitat; tan sols aquestes naturaleses tindran la possibilitat d’emergir de les profunditats i assolir el coneixement necessari per governar. Segons Plató, hi ha una desigualtat originària que s’ha de traduir en una organització de la societat desigual i jerarquitzada.

El govern dels filòsofs

Les classes socials i les seves funcions:

Aquesta desigualtat permet que la ciutat pugui disposar de les persones adequades per a les diverses necessitats. La ciutat necessita de bons productors, de bons guardians i de bons governants. L’estructura social reprodueix i amplifica l’ànima humana. La feina de governar és compromesa i, segons Plató, no és a l’abast de tothom. Compara la societat justa amb l’individu just.

Una persona justa és aquella en què s’harmonitzen les diferents parts de l’ànima sota el control de la raó: la societat justa és aquella en què s’harmonitzen les tres classes socials de l’Estat, aquella en què cadascú compleix amb la funció que li és pròpia i en què es deixa el govern en mans dels savis. No hi ha, segons Plató, qüestions a debatre o a decidir per majoria. El coneixement i la política s’han de donar la mà per solucionar els problemes de la societat.

El compromís del savi amb la ciutat:

Els savis han de governar la ciutat. Plató ho considera una exigència. Les naturaleses més ben dotades de la realitat han de ser obligades a posar el seu coneixement al servei de la ciutat. Plató valora, per sobre de tot, la veritat, per més dura i exigent que pugui ser; és ella que ens guia. Quant a la llibertat, pot bescanviar-se pel sentiment de pertànyer a una comunitat escollida i ben regida, sentiment que crea cohesió i anima a treballar pel bé comú.

Paraules clau de la teoria platònica:

• Regió del coneixement: Més intel·ligible, etern, idees immaterials i pures, inextenses. Model per a les coses sensibles.
• Bé: Idea suprema, més intel·ligible de la realitat eterna de tots els esglaons menors. Llum del coneixement, llum de la veritat.
• Regió sensible: Món del canvi, de les aparences del canvi físic, sensible, còpia del món intel·ligible i imperfecte.