La llegenda del Gran Drac del Puignegre i la Víbria
La fugida de Tamino
Les roques ressonaven amb l'eco de la por d'aquell caçador que fugia esparverat, amb l'arc a les mans i el buirac sense ni una sola fletxa per defensar-se. Aquell jove baixava saltant de roca en roca, sense mirar on posava els peus, com si hagués vist el dimoni acabat de sortir de l'infern roent. El que havia vist el bon Tamino no era altra cosa que el Gran Drac del Puignegre, la terrible Víbria, un monstre esgarrifós: mig serp, mig ocell, amb ales com de ratpenat, llengua forcada, ullals verinosos, crestes al llom i ulls de foc, que senyorejava aquella muntanya des de feia segles.
Descripció d'una criatura desconeguda
Era un dels monstres, d'allò no n'hi havia cap dubte. Però els trets facials es dulcificaven prodigiosament:
- Cara: Arrodonida i crani sense cabells.
- Celles: Línies d'un estil elaborat.
- Ulls: De color blau, un blau de cel africà, més intens i brillant.
- Nas: Fi, agut, discret, amb l'os central més baix que les aletes.
- Orelles: De mida ínfima, tenien forma de cua de peix; cadascuna es dividia en quatre petites vèrtebres.
- Pòmuls: Gens prominents.
- Coll i pell: El coll molt llarg, i tot el cos cobert per una pell d'un gris blanquinós amb matisos verds.
Vaig tocar-lo amb la punta dels dits, encara malfiant-me. Tenia la fredor d'un cadàver i el tacte d'una serp.