La llengua literària, els gèneres i la poesia trobadoresca
La llengua literària
La llengua literària busca produir un efecte estètic, agradar i sorprendre el receptor a través de la musicalitat i d'expressions. Hi predomina la connotació, que és la capacitat que té un mot de suggerir significats. Constitueix el registre literari. Es distingeix per una curada elaboració, per l'ús de vocables polisèmics i per la presència d'arcaismes, cultismes i estrangerismes.
Gèneres literaris
La primera distinció entre gèneres és si l'obra està escrita en prosa o en vers.
Poesia
Tradicionalment, la poesia és el gènere a què pertanyen les obres compostes en vers, especialment els poemes lírics, si expressen els sentiments i pensaments íntims del poeta, reflectint la seva subjectivitat. En els últims dos segles, l'àmbit dels textos poètics s'ha ampliat amb l'aparició dels poemes en prosa (textos lírics sense versos ni estrofes) i dels que incorporen elements visuals (cal·ligrames, poemes objecte...).
Narrativa
Gènere constituït pels textos en què un narrador explica uns fets reals o ficticis que transcorren en un temps i un espai determinats. Els textos narratius en prosa presenten una gran varietat de subgèneres:
- Ficció: Els més importants són el conte i la novel·la, que narren fets ficticis.
- No-ficció: També s'hi inclouen altres textos literaris com l'assaig, l'article periodístic, les memòries o el dietari.
Teatre
Comprèn aquelles obres en què l'acció es presenta a través dels diàlegs que mantenen els personatges, sense la intervenció d'un narrador. Això determina l'estructura formal dels textos dramàtics (en vers o en prosa). L'obra teatral, concebuda perquè uns actors la representin davant d'un públic, incorpora elements escènics propis d'un espectacle.
- Tragèdia: Planteja un conflicte irresoluble amb un desenllaç aparentment desgraciat.
- Comèdia: L'acció es presenta des d'un punt de vista humorístic i té un final feliç.
- Drama: El protagonista s'enfronta amb l'entorn social o amb conflictes interns.
Edat mitjana (segles XI-XIII)
La poesia trobadoresca és un tipus de poesia lírica escrita en llengua vulgar (l'occità o provençal), que tracta un tema profà (l'amor cortès) i es desenvolupa en l'ambient cortès de la noblesa. El tema bàsic és l'amor, entès com a reflex de la relació de vassallatge que regia la societat feudal.
En aquesta concepció de l'amor, que rep el nom d'amor cortès, el poeta esdevé unit a la dama (midons) de qui està enamorat per un jurament de fidelitat paral·lel al que vinculava el senyor feudal amb els seus vassalls. El poeta s'adreça a la dama amb un pseudònim (senhal) perquè és una dona casada i el seu amor és clandestí. La cançó és el principal gènere de l'amor cortès.
La literatura medieval culta anterior a la poesia trobadoresca era de caràcter religiós, estava escrita en llatí i es vinculava amb els monestirs.