El Mercat de Recursos Productius: Treball, Capital i Recursos Naturals

Unitat 7: El Mercat de Recursos Productius

En els sistemes econòmics de mercat i mixt, s’estableixen relacions i corrents entre empreses, famílies i sector públic per a resoldre el problema de l’assignació de recursos. Aquest esquema es basa en l’existència de dos mercats, el de béns i serveis i el de recursos productius, que actuen de forma complementària i permeten l’intercanvi de recursos. En el primer, unes empreses venen els seus productes a altres; en el segon, són les famílies les que venen els recursos productius a les empreses. Aquest conjunt de relacions i corrents entre els diversos agents econòmics s’anomena flux circular de la renda.

La Renda dels Factors de Producció

En el mercat de recursos productius, les empreses demanden recursos productius a les famílies, i a canvi ofereixen una remuneració anomenada renda. La renda representa el valor o el preu d’un factor de producció en un període determinat de temps. La renda rep diferents denominacions en funció del factor productiu que la genera:

• La renda que procedeix del treball s’anomena salari.
• El lloguer és la renda que prové dels recursos naturals.
• L’interès és la renda que té el seu origen en el capital.

El mercat de recursos productius és divisible en submercats en funció de la naturalesa del recurs en qüestió:

• Recursos naturals
• Capital
• Treball

El Mercat de Recursos Naturals

El mercat de recursos naturals es caracteritza perquè, a curt termini, la quantitat de recursos naturals de què disposa un país o una economia es considera constant. Això vol dir que la producció que se n’obté també és constant. En canvi, el que sí que varia són els usos alternatius de certs recursos.

Pel que fa a la renda dels recursos naturals, no es refereix al preu dels recursos en si, sinó al que es deriva del seu ús, és a dir, al seu usdefruit. D’aquí que s’assigni als recursos naturals un valor en funció de la seva productivitat, és a dir, en funció de la capacitat del recurs de donar fruit a qui l’usa. Aquesta retribució o usdefruit s’anomena lloguer, tot i que popularment també es coneix com a renda de la terra.

Com que, en el mercat de recursos naturals, l’oferta es considera constant, la seva representació gràfica és una línia vertical. En conseqüència, a curt termini el preu d’equilibri només depèn de la demanda, a diferència del mercat de competència perfecta, en què també depèn de l’oferta.

El Mercat de Capital

En un mercat de capital, un individu pot cedir la utilització d’un capital a un altre a canvi d’una compensació. Aquesta compensació sol expressar-se com un percentatge sobre el capital prestat anomenat interès. Per aquesta raó, l’interès s’anomena popularment preu del diner. L’interès és el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec.

Funcionament del Mercat de Capital

El funcionament del mercat de capitals es defineix per les característiques bàsiques següents:

• La demanda o prestataris
• L’oferta o prestadors
• El preu o interès d’equilibri

La demanda està formada pels diversos agents econòmics que volen satisfer les seves necessitats de consum, inversió o despesa pública. En aquest cas, la corba de la demanda té forma decreixent perquè, segons augmenta el preu del diner, la quantitat de capital demandada és inferior.

L’oferta està constituïda per l’estalvi, els beneficis no distribuïts de les empreses i el superàvit de l’Administració. La corba de l’oferta és creixent perquè, com més alt és el preu dels diners, més capital estan disposats a prestar els agents econòmics.

El preu o interès d’equilibri, així com la quantitat de capital que s’intercanvia, es generen per mitjà del lliure joc de l’oferta i la demanda.

Les persones que presten, o prestadors, entenen que els compensa renunciar a gastar en el present una determinada quantitat de diners, ja que en el futur podran consumir més quantitat, amb la devolució del préstec. Un cop transcorregut el termini pactat, el prestador recupera la quantitat prestada, també anomenada principal, més una recompensa anomenada interès, concepte aquest que quantifica el valor d’haver renunciat al consum present. En canvi, les persones que demanen prestat, o prestataris, prefereixen el consum present al futur, raó per la qual comprometen la seva renda futura per a fer front a la devolució del principal i els interessos. El preu del diner sol ser un percentatge calculat sobre la quantitat prestada i, lògicament, com més alt sigui, més gran és l’incentiu per a renunciar al consum en el present.