Model de les Variables del Lloc de Treball: Disseny i Dimensions

Model de les variables del lloc de treball

És el vincle o nexe d’unió entre els individus i l’organització (Werther y Davis, 1988)
Cadascun dels llocs o emplaçaments, dins d'una organització, on es porten a terme unes funcions d'acord amb unes instruccions per a arribar a uns objectius (Aguirre de Mena, 2002)

“Procés pel qual s’organitza el treball en una sèrie de tasques que han de realitzar-se en un lloc de treball concret o específic” (Gómez-Mejía et al., 1996:106)
“Forma en què es combinen activitats per tal de formar llocs de treball complets” (Robbins, 1994:337)
S’ha de procurar cercar la satisfacció del treballador en la definició dels llocs de treball (motivat per a realitzar les seves tasques) així com la consecució dels objectius empresarials (eficàcia i eficiència)
El disseny dels llocs de treball ha de buscar una coherència entre l’entorn (variables contextuals) i les dimensions del lloc de treball per tal de ser eficients

Variables:

Contextuals que afecten a l'individu (necessitats de creixement)
Contextuals que afecten a l'organització (disseny estructura organitzativa: mecàniques, orgàniques)
Altres (recursos, entorn)
Dimensions del lloc (varietat, autonomia, etc.)
Avui en dia les variables contextuals han canviat: importància del client, saturació de mercats, canvis de gustos dels clients, globalització, tecnologia, educació i formació, autoreconeixement...

“Són aquells atributs que determinen la capacitat de motivació intrínseca d’un lloc de treball. O sigui, la capacitat de motivar al treballador fruit del propi treball i no d’altres circumstàncies que el poden acompanyar com salaris, premis, recompenses, etc.”

N’hi ha 5 de principals:

Varietat (de capacitat), Autonomia, Identitat, Significació (importància), Retroalimentació (feedback)

N’hi ha 2 de complementàries: Interacció i Desenvolupament

“Número i diversitat d’habilitats que calen per a realitzar les activitats que requereix el treball”

A + habilitats i coneixements que hagi d’utilitzar l’individu, + significatiu serà el lloc de treball
La varietat està relacionada amb la “especialització horitzontal” (Mintzberg, 1993), ja que quantes + tasques hagi de fer, + habilitats utilitzarà
La manca de varietat pot produir avorriment, fatiga, errors i accidents
2 tipus de varietat: motora (vàries posicions distintes i ritme) i objectes (peces i instruments distints a utilitzar)

Exemple: Un pagès, un mecànic d’un taller de reparació de cotxe. En el lloc oposat trobem un operari d’una cadena de muntatge

S’ha de considerar responsable tant dels èxits com dels fracassos del seu treball.
Quan un treballador té autonomia percep que els resultats del seu treball depenen més del seu esforç i iniciativa que no pas de les instruccions dels supervisors
L’autonomia està relacionada amb la “especialització vertical” (Mintzberg, 1993), ja que fa referència al grau de separació entre la realització del treball i la seva administració o planificació
L’autonomia augmenta l’autoestima i la seva manca pot provocar apatia i manca de motivació

Exemple: Un cirurgià, un professor, un director de banc (gran autonomia). Caixer de banc, empleat de benzinera (poca autonomia)