La narrativa i el teatre del segle XIX: Romanticisme i Realisme
1. La narrativa del segle XIX
La producció narrativa d'aquest període es reparteix en els dos corrents més dominants: el Romanticisme i el Realisme.
- Les novel·les romàntiques es caracteritzen per presentar herois identificats amb l'idealisme romàntic, on predominen els sentiments exaltats i el subjectivisme. Les trames solen estar ambientades en un caràcter medieval o rural. A causa de la Decadència, la narrativa troba el seu lloc amb cert retard. Autors de referència: Goethe i Victor Hugo.
- La novel·la històrica situa l'acció en una època concreta amb personatges que recrea amb fidelitat. Iniciada per Walter Scott, va evolucionar a França. La primera obra en la nostra llengua fou d'Antoni de Bofarull. En els anys següents, les novel·les foren principalment romàntiques, històriques o sentimentals.
2. La narrativa realista i el costumisme
El Realisme és un corrent literari i pictòric del segle XIX que s'oposa al Romanticisme i retrata la realitat amb objectivitat. Pretén arribar a la veritat; a les obres apareixen tots els aspectes de la vida: bellesa, tristesa, etc. Una de les figures clau és Narcís Oller.
El Costumisme és un moviment que té com a finalitat deixar constància d'un lloc i d'allò que hi és típic. Va ser una resposta a la transformació de la societat i una defensa dels costums tradicionals. Va tenir molt d'èxit perquè ja existia una tradició des del segle passat i el teatre popular ja estava consolidat. La manifestació principal del costumisme és el quadre de costums.
3. El Naturalisme i Narcís Oller
El Naturalisme té el seu origen en el determinisme. La figura central és Émile Zola, qui proposa la novel·la experimental.
Narcís Oller (Valls, 1846)
Advocat apassionat per la lectura, va escriure novel·les, quadres de costums, contes i teatre, a més de traduir diverses obres. En la seva producció destaca el retrat de tots els gèneres amb obres com: La papallona, La febre d'or i La bogeria.
4. El teatre del segle XIX
El teatre va gaudir de molt d'èxit entre la burgesia. Es divideix en dues tendències principals: el teatre culte i el teatre popular.
Teatre Culte
Es divideix en dos moviments:
- Romanticisme: Representat per Víctor Balaguer.
- Realisme: Representat per Àngel Guimerà.
Àngel Guimerà escrivia poemes de temàtica amorosa i de costums. Va destacar especialment en el teatre: inicià la seva carrera amb un estil totalment romàntic, passà després al realisme i, finalment, explorà altres tipus d'obres.
5. El teatre popular i el sainet
El teatre popular descriu escenes quotidianes amb l'ús de col·loquialismes i vulgarismes. Té un caràcter còmic i humorístic, amb personatges extrets de la classe popular.
El Sainet
Es tracta d'una peça de caràcter burlesc amb les següents característiques:
- La seva finalitat és divertir.
- Representa la gent del moment.
- Sol constar d'un sol acte.
- Fou la base de tres gèneres: el polític, la sarsuela i la comèdia de costums.
Eduard Escalante
Nascut al Cabanyal, fou pintor i va col·laborar amb publicacions d'Alacant. Va escriure dos "miracles" de Sant Vicent i, de seguida, es va especialitzar en el sainet. La seva obra reflecteix l'àmbit lingüístic i la realitat social de l'època. El seu tema principal és l'ambient típic i les seves obres mostren una ideologia liberal.