Natura i Cultura de l'Ésser Humà: Genoma, Comportament i Diversitat
L'Ésser Humà: Natura i Cultura
Natura
Genoma
Cada ésser humà té el seu propi genoma, constituït pel conjunt dels gens humans. El genoma humà és el conjunt de tots els gens i els seus diferents al·lels o formes alternatives, que són presents en l’espècie humana. Aquests gens contenen la informació que determina que siguem el que som en general (éssers humans) i en concret (individus diferents).
Races
Les diferències en el genoma dels humans, com el color de la pell o els cabells, la forma dels ulls, les dimensions del cos o la resistència a certes malalties. Aquests trets externs i característics han servit per classificar els humans en races. La noció de raça és descriptiva, tot i que quan s’aplica a la humanitat sempre és sospitosa. En els humans podem parlar de races, però no de races humanes.
Cultura
Humanització
Transformacions produïdes per l’evolució sociocultural que han afectat i afecten les formes de vida i organització humanes.
Ideal Humà
(Definició no proporcionada en el text original)
Comportaments Innats i Adquirits
Comportament Innat
Quan té un origen hereditari, quan està inscrit en la informació genètica que un individu rep dels seus progenitors i que transmetrà als seus descendents per la mateixa via. Les dues formes més importants de comportament innat són els reflexos i els instints.
Reflexos
Són respostes motrius innates causades per una estimulació sensitiva. Són un dels mecanismes de conducta més simples, involuntaris i amb la finalitat de supervivència. Mamar, aferrar-se o plorar són actes reflexos dels humans.
Instints
Són esquemes innats de comportament que en alguns casos apareixen amb el desenvolupament o la maduració dels individus d’una espècie. Els instints es distingeixen dels reflexos per la seva complexitat, ja que impliquen coordinar diverses pautes de conducta i adaptar-les a les particularitats del moment.
Comportament Adquirit
Són fruit de l’experiència i s’obtenen per mitjà de l’aprenentatge. L’aprenentatge és el procés mitjançant el qual un animal adquireix informació i nous comportaments, de manera més o menys permanent, per tal d’utilitzar-los quan els necessiti. Es produeix per mitjà de:
- El propi descobriment.
- L’observació i imitació de la conducta dels altres.
- La comunicació i l’ensenyament.
Diversitat Cultural
Etnocentrisme
Creença segons la qual les concepcions culturals de la pròpia tradició cultural són les úniques moralment valuoses.
Relativisme Cultural
Tots els sistemes culturals són iguals o equivalents, en el sentit que tenen el mateix valor. Totes les cultures són igualment completes i equilibrades i no poden ser valorades des de fora d’elles mateixes. Si una cultura fa una cosa és perquè la considera “bona”. El relativisme cultural fa impossible qualsevol judici valoratiu i, a l’extrem, faria impossible qualsevol teoria moral.
Universalisme Cultural
Es tracta d'un punt de vista que defensa que sota les particularitats de cada cultura hi ha alguns elements comuns a totes elles que es poden denominar universals culturals. El problema és la falta d'acord a l'hora d'establir aquests universals.