Natura, Cultura i Llenguatge: L'Essència de l'Ésser Humà
Natura i cultura
El primer que cal recordar és que Zoon politikon significa animal + ciutat (l'ésser humà és un animal de ciutat o animal social i si no, és una bèstia per lligar o és un Déu).
L’ésser humà és un ésser condicionat alhora per la natura i per la cultura. La resta d’animals, en canvi, estan determinats només biològicament i viuen amb l’únic objectiu de satisfer les seves necessitats vitals a cada moment.
En relació a alguns altres animals, les diferències pròpiament bioquímiques i genètiques de l’espècie humana són ben escasses, però en canvi les diferències anatòmiques són molt rellevants, especialment el desenvolupament del cervell o la posició bípeda i dreta.
Entenem per cultura tots els recursos, tecnologies i pautes de comportament propis d’una societat. És la concepció de la cultura pròpia de l’antropologia.
És evident que l’ésser humà és un animal portador de cultura. La informació que emmagatzema en el cervell i les capacitats i els hàbits adquirits per herència social conformen la seva conducta. Fins i tot la manera com satisfem les nostres necessitats biològiques respon a formes d’expressió cultural.
Per a nosaltres, la realitat és quelcom que se’ns fa present en la percepció. Percebem la realitat com un conjunt d’estímuls (de manera semblant a la resta d’animals), però aquests estímuls ens suggereixen una resposta, no la determinen. I això perquè, després de la fase de percepció, intervé la nostra intel·ligència, d’una banda comprenent la realitat (i generant per tant coneixement) i d’una altra establint una conducta (generant comportament). I tot això de manera conscient.
La cultura és una novetat evolutiva: el llenguatge, el foc, l’habitatge i el vestit, la domesticació d’animals i l’agricultura són guanys culturals d’enorme transcendència en l’evolució de la nostra espècie. Es pot dir que l’ésser humà té, per natura, cultura. La ment és una revolució.
En la història de la filosofia predominen els filòsofs racionalistes, però també hi va haver qui va criticar aquesta visió de l'home per considerar-la unilateral, i va defensar que el que és específic de l'ésser humà resideix en el sentiment, en la voluntat o en la llibertat.
Cassirer i l'ésser humà com a animal simbòlic
Per tant, conclou Cassirer:
"... en lloc de definir l'ésser humà com a animal racional, el definirem com a animal simbòlic. D'aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l'home: el camí de la civilització".
Llenguatge i cultura
Sense llenguatge no hi ha cultura i sense cultura no hi ha llenguatge. El llenguatge verbal a la nostra espècie no depèn de funcions exclusivament biològiques, s’ha arribat a la conclusió que el context social resulta imprescindible per a l’aprenentatge.
Llenguatge i naturalesa
El més important en relació a aquest tema és el que va dir Aristòtil: l’home i l’animal tenen veu però l’home té paraula, que és bàsica per diferenciar el bé del mal.
Parlar és relacionar tot allò que experimentem i els sons que som capaços de produir. Aquest procés que vincula la realitat amb els símbols sonors del llenguatge és possible gràcies al cervell, que es distingeix dels altres animals (el cervell i l’aprenentatge del llenguatge) per la varietat d’activitats més especialitzades que és capaç d’aprendre. L’exemple que destaca sobre tots és el del llenguatge: ningú no neix parlant-ne cap, però virtualment tot el món aprèn a parlar i a entendre la paraula parlada, i a gent de totes les cultures se’ls pot ensenyar a llegir i escriure.