El Noucentisme i la Poesia Catalana del Segle XX
El Noucentisme
Noucentisme: Aquest moviment recollí les aspiracions polítiques de la burgesia i va formular pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.
Eugeni d'Ors
Eugeni d'Ors: El seu ideari estètic, que constitueix el fonament ideològic del Noucentisme, es resumeix en una sèrie de conceptes:
- Intervenció: Fa referència a l'acció reformadora.
- Classicisme i mediterranisme: Es presenten com un espai de civilització i s'oposen al decadentisme nòrdic dels modernistes.
- Civilitat i obra ben feta: Es defensa la civilitat en oposició al ruralisme modernista. Es defensa l'obra ben feta, que comporta la perfecció formal.
La Poesia Noucentista
Poesia Noucentista:
Característiques:
- Perfecció formal seguint les pautes de la mètrica més estricta.
- Submissió de la llengua a un procés de depuració.
- Presentació d'un món idealitzat en què preval la descripció.
- Anàlisi de la natura des de l'òptica ciutadana.
- Presentació de temes com l'amor o el pas del temps d'una manera distant, sense passió ni sentimentalisme.
- Idealització de la dona, que és objecte d'adoració.
Guerau de Liost
Guerau de Liost: La seva obra abraça poesia, oratòria, periodisme i assaig polític. Publicà La ciutat d'ivori, en què començà a desvincular-se de l'estètica d'aquest moviment.
Josep Carner
Josep Carner: El poemari paradigmàtic de la poètica noucentista de Carner és Els fruits sabrosos. Fa una reflexió sobre la pèrdua de la joventut i les tres grans etapes de la vida humana.
L'obra poètica de Carner evolucionà segons la història i els corrents literaris, per la qual cosa no es pot encasellar en un únic moviment.
El 1914 publicà La paraula en el vent i Auques i ventalls, on incorporà emoció i subjectivisme, així com humor i un to més realista. En La inútil ofrena es va apartar dels models noucentistes i evolucionà cap al simbolisme.
En El cor quiet, reflexiona sobre el sentiment d'enyorament i els records. I a Nabí reflexiona sobre el sentit de la condició humana.
La seva poesia es caracteritza per una gran perfecció formal i per l'exploració de pràcticament totes les possibilitats tècniques del llenguatge poètic.
La Poesia Catalana després del Noucentisme
La nostra poesia després del Noucentisme: Presenta diverses estètiques. Hi ha la poesia avantguardista, que introdueix una revolució formal; d'altra banda, hi ha poetes que segueixen la tradició simbolista, que introdueixen en la seva obra preguntes existencials i religioses, i, finalment, hi ha els qui conreen un tipus de poesia popularista, al marge de qualsevol corrent estètic.
Carles Riba
Carles Riba: Té poemes d'una gran perfecció formal que mostren la influència dels simbolistes francesos i del Noucentisme. A partir del Segon llibre d'estances, s'allunya del simbolisme i evoluciona cap a un tipus de poesia abstracta i quasi filosòfica.
La seva gran obra, Elegies de Bierville, expressa el sentiment d'humiliació provocat per l'exili, i també l'esperança en la reconstrucció del país. Els poemes segueixen la mètrica clàssica, i hi abunden les referències al món grec.