Noves rimades, codolada i Curial e Güelfa — literatura medieval catalana
Les noves rimades i la codolada
El nom de noves rimades fa referència al caràcter narratiu i a la forma versificada. Un exemple és El Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge. D'entre aquestes en podem diferenciar diverses modalitats:
Tipus de noves rimades
Còmiques i satíriques
Són d'ambientació ciutadana i del gust de la burgesia. Hi solen aparèixer ridiculitzats els nobles i els religiosos, mentre que els personatges de condició burgesa hi acabaven triomfant. Estaven escrites en una llengua més moderna i constituïdes en versos aparellats (aabbcc...) alternant octosíl·labs i tetrasíl·labs: codolada. La majoria són de caràcter obscè.
Cavalleresques
De caràcter fantàstic, ambientades en castells, palaus i llocs exòtics, amb personatges trets de la tradició artúrica. Agradaven a l'aristocràcia. Recreaven els temps heroics i daurats de la cavalleria. Sovint pretenien moralitzar i ensenyar el sentit de la cavalleria en un intent de reformar-la, actualitzar-la i reactivar-la. Estaven escrites en un provençal bastant més pur i construïdes en versos també aparellats de vuit síl·labes (per exemple, La Faula de Guillem de Torroella).
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa: la temàtica de la novel·la és fonamentalment doble:
- Amorosa i sentimental: l'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyen a classes socials diferents.
- Caballeresca: els mèrits cavallerescos de Curial permeten l'ascens social, l'equiparació amb Güelfa i la bona fi de la relació amorosa.