El Nou Ordre Econòmic de Bretton Woods i l'Estat del Benestar

1. El Nou Ordre Econòmic de Bretton Woods (1944)

1.1. Principals Característiques

L'Acord de Bretton Woods va ser una conferència on es van reunir més d'un centenar de països, però els que realment van marcar el rumb van ser Gran Bretanya i els Estats Units. Aquesta conferència va donar lloc a la creació d'un nou sistema financer i monetari a nivell global, amb la creació del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Es va establir que només una moneda, el dòlar, podia convertir-se en or, convertint-se així en la moneda internacional de referència. Les altres monedes van passar a cotitzar respecte al dòlar, amb tipus de canvi fixes per tal de proporcionar seguretat i estabilitat al sistema.

1.2. Mecanismes de Cooperació Monetària i Institucions Internacionals

Es van crear diverses institucions internacionals per facilitar la cooperació monetària:

• El Fons Monetari Internacional (FMI): Tenia la funció d'ajudar a equilibrar les balances de pagaments dels països membres.
• El Banc Mundial: La seva funció era concedir préstecs a llarg termini als països més afectats per la Segona Guerra Mundial per facilitar-ne la reconstrucció.
• L'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT): Tenia l'objectiu de dinamitzar el comerç internacional. Els seus principis bàsics eren la no discriminació, la no contingentació (no limitar les quantitats comercialitzades), la reducció d'aranzels i la prohibició del dumping i els càrtels (per evitar la venda per sota del preu de cost).

2. Factors que Expliquen l'Estat del Benestar

L'Estat del Benestar és el conjunt de polítiques públiques destinades a assegurar la igualtat d'oportunitats i a proporcionar serveis bàsics a la població. Els seus aspectes principals són les assegurances socials obligatòries (pensions de jubilació, orfandat, viduïtat, incapacitat laboral o atur), l'assistència sanitària gratuïta i l'educació gratuïta o subvencionada. Aquestes polítiques generen beneficis econòmics secundaris importants: millora de la força laboral (treballadors més forts i més sans) i millor aprofitament de les capacitats de la població (millora del capital humà), entre d'altres. Un altre factor complementari d'aquestes polítiques seria modificar la distribució de la renda.

3. El Paper de l'Estirada de la Demanda en el Creixement Econòmic (1950-1973)

L'estirada de la demanda va jugar un paper crucial en el creixement econòmic del període 1950-1973. La demanda va créixer per diverses raons:

• Polítiques de plena ocupació que van impulsar el creixement de la renda.
• Augment dels salaris, que va augmentar la demanda de les famílies i va reduir l'atur.
• Augment de la propensió al consum de les famílies, gràcies a la seguretat que oferia l'assistència social i a la compra a termini (crèdits).
• Augment de la demanda generada pel sector públic.
• Augment del comerç exterior, impulsat per la major renda disponible.

4. El Cercle Virtuós dels Factors de Creixement en l'Època Daurada del Capitalisme

L'època daurada del capitalisme es va caracteritzar per un cercle virtuós de creixement econòmic:

• Augment de la inversió, que impulsava el consum.
• Innovació tècnica i difusió massiva de noves tecnologies.
• Augment de la producció i els beneficis empresarials.
• Augment de la renda de les famílies i de l'estalvi.
• Concessió de més crèdits.
• Augment de la demanda de béns i serveis per part de les famílies.
• Canvi de preus relatius (els productes nous, inicialment cars, es tornaven més accessibles amb el temps).
• Canvi estructural de les pautes de consum.

Aquest cercle virtuós va impulsar un període de fort creixement econòmic i prosperitat.