Origen i Evolució de la Vida: Teories, Proves i Conceptes Clau

Vida

Capacitat que té la matèria animada per desenvolupar les tres funcions vitals. A més, els éssers vius s'adapten al medi.

Regnes

Regne: bactèria, animal, fongs i protists.

Aristòtil (Generació espontània)

Alguns éssers vius sorgien de manera espontània de determinats substrats gràcies a una mena de força vegetativa que emanava de la pròpia matèria.

La vida apareix a partir de matèria orgànica en descomposició.

Experiment de Redi

• Va col·locar dos trossos de carn dins de pots, uns estaven coberts amb una gasa (B), uns altres tancats hermèticament (C) i finalment alguns d'oberts (A).

Experiment de Pasteur

A l'interior d'un matràs (pot) va col·locar caldo bullit. Després de bullir-lo molt de temps, el caldo no tenia microorganismes i, gràcies a la forma de “S” de la boca, el pot pot romandre estèril per sempre perquè els microbis es queden aquí. Al destapar-lo, els microorganismes entren al caldo.

Aparició de la Vida al Planeta

Origen de la vida format per molècules orgàniques: aminoàcids, glúcids i lípids. Es creu que van aparèixer al fons del mar i són pròpies d'éssers vius.

1. Evolució bioquímica al planeta

a) Origen terrestre

La vida va aparèixer al planeta Terra segons Oparin, Miller i Joan Oró, que van formular teories i experiments.

• Oparin i Miller creien que la Terra era una esfera incandescent on hi havia milions de volcans, magma i descàrregues d'electricitat. Ho van reproduir al laboratori: aigua escalfada i aparell de descàrregues. A partir dels gasos, es van recollir molècules al fons del mar i oceans.
• Joan Oró va fabricar nucleòtids, que eren molècules orgàniques que contenen informació genètica en condicions abiòtiques.

b) La vida té un origen

La teoria de la Panspèrmia: segons això, les molècules provenien de l'exterior i arribaven a la Terra amb forma de meteorit (s'han trobat meteorits amb molècules orgàniques).

2. Evolució cel·lular

Una de les molècules, anomenada ARN (ribosòmic), tenia la capacitat de copiar-se ella mateixa, inici de reproducció. Aquesta molècula va quedar envoltada per una gota de lípid i, a mesura que es copiaven, van formar unes cèl·lules anomenades coacervats (cèl·lules procariotes).

Passat el temps (4.000 milions d'anys): a partir dels coacervats, va aparèixer la cèl·lula, protobionts o progenote, que era molt rudimentària, similar als bacteris. A partir d'aquesta, apareix la diversitat.

Fòssils

Van aparèixer fa 3.800 anys i s'anomenen estromatòlits, formació mineral originada per cianobacteris. Fa 1.400 milions d'anys, de les primeres cèl·lules, van aparèixer noves cèl·lules més evolucionades: eucariotes, que són cèl·lules que tenen nucli, cosa molt important perquè protegeix el material genètic i no té tantes mutacions.

Diversitat

Varietat d'espècies que hi ha en el món.

Espècie

Grup d'éssers que tenen unes característiques comunes. S'aparellen entre ells i tenen descendència fèrtil.

Evolució

És un procés d'adaptació al medi dels individus. Es diversifiquen de manera que apareixen nous individus.

Proves

• Restes de fòssils: amb estudis, s'interpreten els canvis d'una espècie (el cavall abans tenia la mateixa altura que un gos).
• Proves anatòmiques: els vertebrats que tenen 4 extremitats i les superiors tenen la mateixa estructura (provenen d'avantpassats).

Teories de l'Evolució

Lamarckisme

La funció crea l'òrgan, i els caràcters adquirits durant la vida s'hereten (ex: girafa).

Darwinisme

Tots els individus són diferents, i la selecció natural escull els individus adaptats. Darwin va ser un naturalista anglès que va donar el tomb arreu del món agafant mostres d'animals i plantes. A través de l'observació i, passats uns anys, va formar la “teoria de l'evolució de les espècies”.

Neodarwinisme

Darwin + genètica. “Teoria cinètica de l'evolució”. Explica la variabilitat de tots els individus, que és perquè els nostres gens són diferents i la selecció natural escull els gens.

Selecció natural

Procés pel qual s'escullen els individus més adaptats (Biston betularia, papallones).

Selecció artificial

La tria que ha fet l'home al llarg de milers d'anys dels individus més forts, més productius, que fan els fruits més gustosos.

Enginyeria genètica

Consisteix a afegir gens d'una espècie cap a una altra per obtenir-ne benefici (síndries sense llavors).