Panorama de la Literatura Clàssica i Medieval: D'Homer a Petrarca

Característiques de l'Època Clàssica

Literatura Grega (s. VIII-V a.C.)

• Els textos més antics són en vers (Homer, s. VIII a.C.) i les primeres obres en prosa són dels filòsofs presocràtics (s. VI a.C.).
• La fabulació mítica expressa amb bellesa poètica aspectes cabdals de la conducta humana.
• Un dels mites més utilitzats per la tradició literària ha estat l'episodi d'Orfeu i Eurídice.
• La base del cànon de bellesa grega demana harmonia, simetria, proporció i eurítmia (ritme).
• La tragèdia i la història van esdevenir els dos gèneres per excel·lència (Èsquil, Sòfocles i Eurípides).
• Després de vèncer en les guerres mèdiques, la literatura grega va viure una època daurada, la de Pèricles (s. V a.C.).
• El teatre va néixer del ditirambe o himne vinculat a les festes en honor al déu Dionís.
• La tragèdia adopta com a argument dos cicles: a) el de Micenes, b) el de Tebes.
• L'epopeia té un lligam temàtic amb les llegendes.

Literatura Llatina

• La literatura llatina prefereix els gèneres didàctics i el llenguatge sobri i auster.
• L'eloqüència era necessària en la Roma democràtica.
• El poeta Virgili escriu L'Eneida.

Característiques de la Literatura Medieval (s. V-XV)

• Apareixen llengües romàniques i les epopeies nacionals.
• El teatre medieval s'escenifica a les esglésies.
• Amb els trobadors occitans dels segles XII i XIII apareix la primera poesia lírica culta.
• La poesia es desenvolupa durant el segle XV amb Ausiàs March i François Villon.
• Boccaccio (s. XIV) duu la narrativa medieval a la seva plenitud.

Anàlisi d'Obres Clau

L'Odissea (Homer)

És el segon dels grans poemes èpics grecs, l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants.

Cant XXIII: Penèlope reconeix Odisseu

Després que Odisseu acabés amb els pretendents i perquè els veïns no sospitessin del que va ocórrer, Odisseu mana als presents que vesteixin les seves millors vestimentes i ballin. Euriclea presenta Odisseu davant Penèlope, però ella no el reconeix, ja que estava convençuda que ell era mort i l'aspecte que portava en aquell moment no era el mateix que quan va marxar cap a la guerra. Odisseu descriu el jaç conjugal del matrimoni. Penèlope, convençuda ja, abraça el seu espòs, que li narra les seves aventures.

Cant a Afrodita (Safo)

Està composta per 7 estrofes sàfiques (4 estrofes i la 4a més curta i té un ritme determinat). Resum: Tracta d'un prec que l'escriptora li fa a la deessa Afrodita amb la finalitat que atregui cap a ella un amor que renega però al qual renuncia (Safo és lesbiana i el seu "treball" consisteix en l'amor). Safo crida a la deessa Afrodita i li prega que acudeixi en la seva ajuda. Afrodita, portada per un carruatge d'or tirat per pardals, li diu a la noia que s'enamoraria d'ella tard o d'hora. L'auri casal del pare vol dir que ha de fugir de casa seva per anar amb Safo.

Paraules d'Alfil (Horaci)

Comença amb la paraula "benaurat" que vol dir beatus ille en llatí i explica com ser feliç.

Divina Comèdia (Dante)

La seva estructura és de 3 versos (tercets encadenats) = ABA/BCB/CDC/DED

Infern (Cant I)

Dante es troba extraviat en una selva que representa la vida de l'ésser humà a la meitat de la seva vida i camina per una rampa que representa la virtut. En aquest recorregut per l'infern, on hi va perquè ha seguit les doctrines dels déus falsos, va acompanyat de Virgili, a qui Dante reconeix com el símbol de la raó. Descriu l'infern, que tenia forma d'un con amb la punta cap avall i els nou cercles on hi havia tots els que havien estat castigats segons el pecat.

Infern (Cant V)

Es troben en el segon cercle de l'infern on hi ha Minos, un dels jutges de l'infern i que custodia aquest cercle.

Paradís (Cant XXXII)

Dante accedeix al novè cel acompanyat de Beatriu, qui convida a mirar des d'aquest cel a la terra. El paradís està fet de 9 cercles. Primer dels amors = arcàngel. Arriba davant de la Verge Maria.

Cançoner (Francesco Petrarca)

Està compost per 366 sonets i està organitzat en dues parts: En vida de Laura i En mort de Laura. El seu gran amor: Laura. El poeta demana pietat perquè quan era jove tenia una conducta irregular. La rima és ABBA, ABBA, CDE, CDE.