La Poesia Medieval Catalana: Evolució i Figures Clau
Al final del s. XIII, Cerverí de Girona tanca el període clàssic de la poesia trobadoresca. Malgrat això, la tradició de la lírica dels trobadors va perviure. L'occità es va anar catalanitzant, i certs temes i tòpics van desaparèixer o van rebre la influència de la poesia francesa coetània, mentre que la influència italiana va ser molt reduïda.
Al darrer terç del s. XIV, s'havia consolidat una tradició poètica catalana amb caràcter propi. Aquesta etapa abasta des de finals del s. XIV fins a finals del s. XV. Entre els poetes destacats d'aquest període trobem:
- Gilabert de Próixita
- Andreu Febrer
- Jordi de Sant Jordi
Aquests poetes eren cavallers, i la poesia era un complement a la seva activitat. Ausiàs March, però, va marcar un abans i un després en la poesia catalana medieval.
Jordi de Sant Jordi: El Mestre de la Tradició Catalana
De Jordi de Sant Jordi se'n conserven 18 poemes. La seva obra és considerada la millor mostra de la tradició poètica catalana a partir del s. XIV. La llengua utilitzada és l'occità trobadoresc, amb una barreja d'occità i català.
La poesia de Jordi de Sant Jordi és arcaïtzant i plena de referents trobadorescos clàssics, però alhora mostra una subjectivitat personal i un to malenconiós i nostàlgic.
Biografia
- Nascut a València a finals del s. XIV.
- Va servir i després va ser cambrer reial.
- El 1420 va ser nomenat cavaller.
- Va morir el 1424.
Ausiàs March (1400/1401-1459): El Poeta de la Veritat
Biografia
- Nascut a València entre 1400 i 1401.
- Va ser cavaller des de molt jove, participant en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim.
- Als 27 anys es retira de la vida militar.
- A partir del 1430, es dedica a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis.
- El 1439 es casa amb Isabel Martorell.
- El 1443 es casa una altra vegada.
- Va viure a València i va morir el 1459, deixant quatre fills il·legítims.
Obra
La seva obra reprèn motius i situacions de la poesia trobadoresca. Ausiàs March és considerat el primer poeta que escriu en català sense provençalismes.
La seva experiència amorosa es presenta amb un reflex moral, aprofundint en l'expressió de la subjectivitat. Entén la literatura com un mitjà per expressar-se, i per a ell, el català és la llengua de la veritat; aquesta voluntat de veritat es manifesta especialment en l'amor.
La seva poesia expressa l'anhel d'un amor espiritual. El reconeixement del fracàs humanitza la seva poesia i la fa convençadora i versemblant psicològicament, anant més enllà del convencionalisme i la retòrica. March s'analitza i s'interroga en els seus poemes. Veia l'amor com un dilema tràgic, la qual cosa confereix a la seva poesia un to dolorit.