Política Fiscal i Efectes Econòmics
El dèficit cíclic: part del dèficit pressupostari que varia amb el cicle econòmic, durant les recessions hi haurà un dèficit i en les expansions superàvit. El dèficit estructural: és la part del dèficit pressupostari que és independent del cicle econòmic i es deu a desajustos estructurals entre els ingressos i les despeses públiques.
La política fiscal discrecional és aquella en què el Govern, amb l'objectiu d'estabilitzar l'economia, pren mesures explícites com programes d'obres públiques, projectes públics d'ocupació, programes de transferències o alteració dels tipus impositius. Té un inconvenient bàsic: poden passar molts anys abans que comenci a tenir efectes reals.Política fiscal discrecional i estabilitzador automàtic: els impostos proporcionals actuen com un estabilitzador automàtic ja que l'augment d'impostos a mesura que s'incrementa el producte nacional reduirà la força de l'expansió. En canvi, si té lloc una recessió, passarà el contrari. Un estabilitzador automàtic és qualsevol fet del sistema econòmic que mecànicament tendeixi a reduir la força de les recessions i de les expansions de la demanda, sense que siguin necessàries mesures discrecionals de política econòmica.Política fiscal i efecte desplaçament: a vegades l'augment de la despesa pública origina el que es coneix com a efecte desplaçament, que té lloc quan la despesa pública, els dèficits pressupostaris o el deute públic redueixen la quantitat d'inversió de les empreses.Polítiques sectorials discrecionals:
- Política d'habitatge: és un dels elements essencials de la política econòmica de qualsevol país. En els plans d'habitatge exerceixen un paper important les comunitats autònomes, el finançament i les subvencions que són ajudes econòmiques concedides a activitats o institucions determinades que poden ésser de caràcter públic o privat. El seu objectiu principal és facilitar l'accés a l'habitatge als sectors desfavorits de la societat, com les persones o famílies amb ingressos mitjans i baixos, per sota de 3,5 vegades el salari mínim interprofessional i els joves. Intenten millorar els mecanismes de suport a l'habitatge de lloguer, a la rehabilitació i al desenvolupament de sòl destinat preferentment a habitatges protegits i així fer que baixin els preus finals dels habitatges. Sanitat: el sistema sanitari públic intenta garantir unes prestacions universals i gratuïtes. Avui les competències estan transferides a les comunitats autònomes. El sistema general exclou: funcionaris protegits per mútues públiques, els empleats d'empreses de grans dimensions afiliats a mútues patronals i població marginal coberta per l'assistència sanitària de beneficència. L'augment de les prestacions és una despesa i causa escassetat de materials, la qual cosa provoca llista d'espera.