Política Fiscal: Efectes i Pressupost Públic
La política fiscal contractiva o restrictiva: concretada en un augment dels impostos o una reducció de la despesa pública, fa que disminueixin la producció, l'ocupació i els preus. Aquesta política a curt termini originarà un desplaçament cap a l'esquerra. Els efectes positius d'una política fiscal expansiva que aconsegueix desplaçar la corba de demanda agregada cap a la dreta només es mantindran a curt termini. Al llarg termini, l'augment dels preus iniciarà una sèrie de tensions inflacionistes que acabaran exhaurint l'augment de la producció i l'ocupació.
Superàvit i dèficit pressupostari: Si els ingressos superen les despeses, hi haurà un superàvit pressupostari. Per contra, hi haurà un dèficit pressupostari quan els ingressos siguin menors que les despeses; el pressupost estarà equilibrat quan totes dues partides siguin iguals.
Ingressos i despesa pública: Els ingressos públics són els fons que van a parar al sector públic per a poder complir els objectius i cobrir les despeses. La despesa pública és el conjunt d'obligacions de pagament concretes pel sector públic com a conseqüència de la seva actuació com a agent econòmic.
Importància del pressupost: El pressupost és un instrument clau de política econòmica. Mitjançant la despesa pública, es pot influir en la demanda agregada per a expandir-la o retreure-la, modificant el nivell d'activitat econòmica. Els documents que integren els pressupostos generals de l'estat contenen:
- Els objectius econòmics generals que es volen assolir durant l'exercici fiscal.
- Les despeses i els ingressos detallats de cadascun dels organismes, institucions i empreses que constitueixen el sector públic.
- Els instruments de política microeconòmica que s'utilitzaran per a complir els pressupostos, així com els mitjans tècnics que s'hi empraran. També, el pressupost representa un instrument bàsic de planificació financera a curt i mitjà termini, ja que el seu contingut principal és el conjunt de despeses necessàries per a dur a terme les activitats del sector públic; inclou també els instruments de finançament.
Finançament del dèficit públic: El finançament del dèficit públic se sol dur a terme mitjançant l'establiment d'impostos o amb l'emissió de deute públic. La utilització dels impostos planteja algunes limitacions; el que es requereix és finançar les despeses deficitàries, aquelles que són superiors als impostos establerts. La pujada d'impostos sempre resulta impopular. El sector públic finança les despeses deficitàries mitjançant l'emissió de títols de deute públic; l'estat ha de tornar al seu moment les quantitats prestades més els interessos pactats.