Pressupost Públic: Dèficit, Superàvit i Deute
El pressupost és un instrument clau de la política econòmica, ja que mitjançant la despesa pública es pot influir en la demanda agregada per expandir-la o retreure-la modificant el nivell d'activitat econòmica.
El dèficit i el superàvit públics són variables de dimensió temporal que mesuren la diferència entre la despesa pública i els ingressos dels impostos durant un determinat període. El deute públic mesura la quantitat total que deu l'Estat en un determinat moment. El deute públic és el valor total de bons emesos pel govern a les mans del públic. Els bons esmentats abans són promeses de pagar una determinada quantitat de diners en una data futura i poden ser emesos per l'Estat o empreses privades.
Podem parlar del dèficit quan els pagaments superen els ingressos i el balanç és negatiu; en cas contrari, seria un superàvit. El deute públic augmenta quan tenen lloc dèficits públics que incrementen els bons emesos per l'Estat a les mans del públic. Els superàvits que redueixen els bons a les mans del públic redueixen el deute públic.
El pressupost públic: quan els ingressos públics són inferiors a les despeses, el pressupost incorre en el dèficit. Dues posicions teòriques opinen en quin grau és convenient això. Per als economistes clàssics i els monetaristes, l'economia té mecanismes autocorrectors que fan innecessària la política fiscal. Defensen que la despesa pública es limiti al màxim possible i que el pressupost es mantingui equilibrat anualment. Les economies tendeixen al llarg termini cap al ple ús dels recursos productius.
D'altra banda, per a Keynes i els seus seguidors, en l'economia no hi ha un mecanisme automàtic que faci que l'economia tendeixi sempre cap a la plena ocupació. Els preus i els salaris no són tan flexibles com defensaven els clàssics. Davant d'una recessió motivada per una demanda agregada insuficient, el sector públic ha d'intervenir manipulant les despeses i els impostos. Els seguidors de Keynes coincideixen amb els monetaristes en què el pressupost ha d'equilibrar-se, però no anualment, sinó al llarg de tot el cicle.
Fluctuacions cíclices i el dèficit públic: durant les recessions, a causa de la caiguda de l'activitat, les transferències públiques augmenten els ingressos impositius i els disminueixen, i això fa que el dèficit pressupostari augmenti o el superàvit disminueixi. Durant les expansions, en disminuir la desocupació i augmentar els nivells de renda i producció, les transferències públiques descendeixen i s'incrementen els ingressos impositius; això fa una disminució del dèficit pressupostari o un augment del superàvit.