Prevenció de Riscos Laborals: Guia Completa i Primers Auxilis

Cultura preventiva: Conjunt d’actituds i creences compartides sobre la salut i la prevenció. Formada pel compromís de l’empresa i la participació dels treballadors.

Riscos relatius a les condicions de treball

1. Seguretat: relacionats amb màquines, eines, instal·lacions i espais de treball. Ex.: caigudes, cops, talls, atrapaments, contactes elèctrics i incendis.
2. Ambientals: agents físics (soroll, vibracions, radiacions, temperatura, il·luminació), químics (substàncies perilloses) i biològics (virus, bacteris, fongs i paràsits).
3. Ergonòmics: càrrega física i mental.
4. Psicosocials: relacionats amb l’organització del treball (torns, descansos, ritme) i característiques personals (motivació, perfeccionisme). Ex.: estrès i ansietat.

Danys professionals

Dany professional: Lesions, malalties o patologies derivades del treball.

Patologies específiques: relació directa amb el treball; accident de treball (lesió corporal) i malaltia professional (deteriorament lent per exposició continuada). Les malalties professionals es classifiquen en 6 grups: agents químics, físics, biològics, inhalació de substàncies, malalties de la pell i agents carcinògens.

Patologies inespecífiques: també hi intervenen factors no laborals. Inclouen fatiga física i mental (1r grau: desapareix amb repòs; 2n: postració i abatiment; 3r: trastorns físics), insatisfacció laboral (descontentament), estrès (tensió per excés de càrrega) i envelliment prematur (desgast per cansament crònic).

Patologies emergents: Mobbing (assetjament psicològic laboral) i burnout (esgotament mental per estrès laboral crònic).

Accident de treball

Accident de treball: Lesió corporal derivada del treball. Causes: factor humà (imprudències, oblits, falta d’informació) i tècnic (defectes de màquines, instal·lacions o procediments).

Tipus: in itinere (trajecte d’anada o tornada de la feina), en missió (desplaçament per encàrrec de l’empresa) i actes de salvament (socórrer una persona en l’àmbit laboral).

Marc normatiu i institucions

Marc normatiu: Llei 31/1995 (LPRL). Objectius: combatre la sinistralitat, millorar el compliment normatiu, integrar la prevenció a l’empresa i fomentar la cultura preventiva.

OIT: Organització Internacional del Treball.

INSST: Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

Drets dels treballadors: informació, formació, paralitzar l’activitat davant risc greu i imminent, vigilància de la salut, participació i consulta.

Deures: respectar les normes, utilitzar correctament equips i EPI, informar dels riscos, vetllar per la seguretat pròpia i dels altres i cooperar amb l’empresari.

Avaluació de Riscos

Avaluació de riscos: Procés per identificar, analitzar i valorar els riscos que no s’han pogut evitar, segons la probabilitat i la gravetat, per adoptar mesures preventives. Fases: obtenir informació, analitzar-la, valorar els riscos i adoptar mesures.

Nivell de risc

Depèn de la probabilitat (baixa, mitjana, alta) i la severitat: LD (lleugerament danyós: talls i irritacions), D (danyós: cremades i fractures menors) i ED (extremadament danyós: amputacions i fractures majors).

Combinacions probabilitat/severitat

• Baixa + LD = trivial; baixa + D = tolerable; baixa + ED = moderat.
• Mitjana + LD = tolerable; mitjana + D = moderat; mitjana + ED = important.
• Alta + LD = moderat; alta + D = important; alta + ED = intolerable.

Mesures segons el risc

• Trivial: cap acció.
• Tolerable: comprovacions periòdiques.
• Moderat: reduir el risc.
• Important: no començar fins a reduir-lo.
• Intolerable: prohibir l’activitat si no es pot reduir.

Tècniques de prevenció

1. Seguretat en el treball: evita accidents.
2. Higiene industrial: prevé malalties professionals actuant sobre contaminants.
3. Ergonomia: adapta el lloc de treball a la persona.
4. Psicosociologia: evita danys psicològics derivats del treball.
5. Medicina del treball: manté la salut i fa vigilància sanitària.

Representació dels treballadors

Delegats de prevenció segons plantilla: d’1 a 30 = 1 delegat de personal; 31-49 = 1; 50-100 = 2; 101-500 = 3; 501-1.000 = 4; 1.001-2.000 = 5; 2.001-3.000 = 6; 3.001-4.000 = 7; més de 4.000 = 8.

Comitè de Seguretat i Salut: es forma amb 50 o més treballadors, amb el mateix nombre de delegats de prevenció que de representants de l’empresa. Reunió mínima trimestral.

Delegat de prevenció – Competències: col·laborar amb l’empresa, fomentar la participació, ser consultat i vigilar el compliment de la normativa. Facultats: acompanyar tècnics, accedir a la informació i ser informat dels danys a la salut.

Mesures de protecció

Col·lectiva (protegeix diversos treballadors: baranes, xarxes, ventilació i protecció de màquines) i individual o EPI (protegeix una persona: guants, mascaretes, ulleres, casc i calçat).

Prioritat: protecció col·lectiva abans que individual. L’empresa proporciona els EPI gratuïtament i el treballador els ha d’utilitzar correctament.

Senyalització de seguretat

Auditiva (sirenes, alarmes i comunicació verbal), tàctil (rugositat d’etiquetes) i òptica (panells, lluminosos i gestuals).

Gestió de la Prevenció i Pla d’Emergències

Gestió de la prevenció: Determinar la política preventiva, l’organització, planificar la prevenció i elaborar un pla d’emergències per evitar o disminuir riscos. Fases: avaluació (detectar riscos), planificació (establir mesures), execució (aplicar-les) i control (comprovar-ne l’eficàcia).

Organització de la prevenció

1. Empresari assumeix la prevenció (fins a 10 treballadors o 25 amb un sol centre, sense activitats perilloses i complint requisits).
2. Designació de treballadors formats.
3. Servei de prevenció propi (obligatori amb més de 500 treballadors o entre 250-500 en determinades activitats perilloses).
4. Servei de prevenció aliè (empresa externa).
5. Servei mancomunat (compartit entre empreses).

Pla d’emergències

Pla d’emergències: procediment per afrontar emergències i protegir els treballadors.

Tipus: conat (zona concreta, controlable pels equips), parcial (afecta un sector, possible evacuació parcial), general (afecta tota l’empresa, possible evacuació total i ajuda exterior) i protecció civil (risc col·lectiu extraordinari, intervenció externa).

Actuació: localitzar l’emergència, donar l’alarma, identificar-la, activar equips, evacuar si cal, demanar ajuda exterior i finalitzar l’emergència.

Equips d’emergència

• Cap d’emergència: coordina.
• Cap d’intervenció: dirigeix.
• Equip de primera intervenció: actua inicialment.
• Equip de segona intervenció: intervé si no es controla.
• Equip d’alarma i evacuació: avisa i evacua.
• Equip de primers auxilis: atén ferits.

Conceptes bàsics

Triangle del foc: combustible + oxigen + calor.

PAS: P = Protegir, A = Avisar, S = Socórrer.

Primers Auxilis

Valoració: entorn (comprovar seguretat), primària (consciència, respiració i hemorràgies greus) i secundària (ferides, cremades, fractures). No moure innecessàriament la víctima ni donar-li begudes o medicaments.

RCP 30:2

Si està inconscient i no respira amb normalitat, trucar al 112, demanar DEA, col·locar-la boca amunt i fer 30 compressions toràciques + 2 respiracions, repetint el cicle. Compressions al centre del tòrax, profunditat de 5-6 cm i ritme de 100-120/min. Si no es poden fer respiracions, compressions contínues. Utilitzar DEA tan aviat com sigui possible.

Altres primers auxilis

• Inconscient que respira: vigilar i posició lateral de seguretat si és adequada.
• Ferida lleu: netejar i protegir.
• Hemorràgia: compressió directa.
• Cremada: refredar amb aigua.
• Fractura: immobilitzar.
• Ennuegament greu en adult conscient: fins a 5 cops a l’esquena i 5 compressions abdominals, alternant-les.