Principals Escoles Sociològiques: De Comte a l'Actualitat

Escoles sociològiques: els precursors (s. XIX)

Positivisme (Auguste Comte)

Comte creia que la sociologia havia de ser una ciència positiva (observable i real), és a dir, una ciència que estudiés els fenòmens observables a través de l'experiència.

Llei dels tres estats:

• Estat teològic: els fenòmens naturals s'expliquen per la intervenció de forces sobrenaturals (divinitats).
• Estat metafísic: defensa que les forces que causen els fenòmens no són sobrenaturals, sinó entitats abstractes (esperit, ànima...).
• Estat positiu: vol descobrir les lleis segons les quals els fets s'encadenen.

Materialisme (Karl Marx)

Generació de classes socials diferenciades. L'antagonisme entre explotadors i explotats condueix a la lluita de classes (història de conflictes socials), que acaba generant revolucions (esclavistes, camperoles, obreres). El comunisme (desaparició de classes socials i d'explotacions) acabarà amb l'antagonisme. Segons Marx, l'activitat productiva de l'ésser humà determina la seva vida espiritual (vida política, jurídica, moralitat, religió...).

Escoles sociològiques: els clàssics (s. XIX)

Empirisme (Émile Durkheim)

Durkheim diferencia entre fets socials materials (estat) i immaterials (ideologies/creences morals). L'anomia és un fenomen de falta de criteri social orientatiu. Durkheim afirma que els factors socials (anomia) tenen una influència directa en el suïcidi.

Racionalisme (Max Weber)

L'impacte d'idees, valors i valors i creences sobre els canvis socials és especialment significatiu. Per a ell, la motivació i les idees de l'ésser humà són grans forces que impulsen el canvi.

Racionalització: els principals components de les societats tradicionals són la religió i les creences. La ciència i la burocràcia contribueixen a aquesta racionalització.

Escoles sociològiques (s. XX)

Estructural-funcionalisme (Parsons i Merton)

Parsons, representant de la sociologia de l'ordre, insisteix en la importància dels agents de socialització (família) i contribueix a la teoria dels rols socials. Merton elabora la teoria de la desviació (explica canvis a partir de les disfuncions estructurals pròpies).

Interaccionisme simbòlic (Mead)

Importància del llenguatge com a tret definitori de l'ésser humà, entès com una realitat simbòlica. Proposa l'anàlisi de la influència dels elements simbòlics en mecanismes d'interacció social diferents.

Escola de Frankfurt

Critica l'enfocament descriptivista de la realitat social per part de la sociologia clàssica. Aquesta escola defensa que la sociologia ha de ser una teoria crítica.