Ramon Llull: Pare de la Prosa Literària Catalana
Ramon Llull: Pare de la prosa literària
L'obra de Ramon Llull tingué una gran importància en el desenvolupament de la nostra llengua escrita, ja que ell fou l'artífex de la prosa literària en català. A més, fou el primer a fer ús d'una llengua romànica per a tractar sobre temes cultes.
Cap als trenta anys, visqué un canvi espiritual i experimentà una conversió radical a la fe cristiana a causa de la visió de Jesucrist crucificat, la qual cosa l'impulsà a desprendre's dels béns, a abandonar la família i a començar una vida religiosa, dedicada a Déu i a la difusió del cristianisme. A partir d'aquest moment, tres ideals guiaren el seu treball incansable:
- La tasca missionera i la conversió dels infidels.
- La composició de llibres que divulgaren la fe cristiana.
- La sol·licitud a papes i reis de la fundació d'escoles per a la formació de futurs missioners.
Llull dedicà nou anys a la seua formació. Després es retirà i, a partir de 1274, inicià la construcció del seu sistema filosòfic, desenvolupat en el llibre Art abreujada d'atrobar la veritat. Uns quants anys més tard, viatjà per difondre la seua Art entre els cristians i musulmans per tal de convertir-los a la fe cristiana.
La importància de l'obra de Llull rau tant en la quantitat (més de 300 obres) com en la varietat literària i el fet de ser el primer escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura, raó per la qual és considerat el creador de la prosa literària. La intenció de les seues obres és doctrinal i propagandística.
L'estàndard literari de Ramon Llull
Els interessos científics i espirituals de Llull el conduïren a fer ús de la llengua com a instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe cristiana. Ramon Llull realitzà una important tasca de creació lèxica, d'introducció de neologismes en la llengua, i feu ús de cultismes, d'arcaismes i de paraules derivades, o bé amb un sistema de derivació de l'àrab. Pel que fa a la sintaxi, Llull empra tant elements cultes com populars, aconseguint situar la llengua en un estat de maduresa.