Renaixement, Barroc i Il·lustració: Art i Pensament
El Renaixement: Floriment Cultural i Artístic
El Renaixement és un moviment cultural que abasta l'art i la filosofia i s'estén al llarg dels segles XV i XVI. Aquesta etapa és el renaixement de la cultura grecoromana, la cultura clàssica, i va lligat a la filosofia de l'humanisme, en la qual l'home és la mesura de totes les coses. El Renaixement comença a Itàlia i té dues fases: el Quattrocento i el Cinquecento.
El Quattrocento: Florència, el Bressol del Renaixement
El Quattrocento té com a ciutat important Florència, que l'anomenaran la Nova Atenes. Neix a Florència gràcies a la família Medici, una família de banquers amb gran interès per l'art que governà la ciutat quasi tres segles. Eren grans col·leccionistes d'art, i el 1440 Cosme de Medici va fundar l'Acadèmia Platònica, on s'estudiava la filosofia clàssica. Aquesta època a Florència és la més important del Renaixement (1462-1492). Llorenç de Medici va ser el més important de la família, va governar durant trenta anys.
El Cinquecento: Expansió del Renaixement
El segle XVI s'anomena Cinquecento (1500-1550), quan el moviment ja està estès per Europa. Les ciutats importants del Cinquecento són Roma i Venècia.
El Barroc: Expressió d'una Època de Crisi
El Barroc és el període literari que succeeix al Renaixement i que abasta des de finals del segle XVI fins a finals del segle XVII. Enfront de l'època d'esplendor del Renaixement, entrem en un període de decadència: Espanya comença a perdre la seva hegemonia a Europa i una forta crisi econòmica porta la població a la misèria i a un malestar generalitzat. Podem dir que el Barroc expressa la consciència d'una crisi, visible en els aguts contrastos socials, la fam, la guerra, la misèria.
Comença a sorgir un desengany i una concepció pessimista del món, de la vida i de la situació de la nació, i sorgiran els temes propis del Barroc: el desengany, la desvaloració del terreny, la malenconia, la comparació de la vida amb un somni del qual es desperta en la mort…
Durant el Barroc, els jocs lingüístics i poètics van ser moneda comuna entre els escriptors, buscant sempre el moviment i la línia corba. Des del punt de vista estètic, sobresurten la cerca de la novetat i de la sorpresa; el gust per la dificultat, vinculada amb la idea que si res no és estable, tot ha de ser desxifrat; la tendència a l'artifici i a l'enginy; la noció que en l'inacabat resideix el suprem ideal d'una obra artística.
La Il·lustració i l'Antic Règim
El segle XVIII és l'inici de la crisi de l'Antic Règim, un conjunt de convencions socials i polítiques que venien marcant des de fa segles la marxa de la història. Les revolucions, amb la Revolució Francesa al capdavant, en són l'escenificació. En política, aquest canvi és liderat pel liberalisme. En aquest context sorgeix la Il·lustració. És un moviment l'origen del qual cal buscar-lo a França. Es caracteritza pel culte a la raó, la visió optimista de l'home i la cerca del progrés de la humanitat mitjançant l'educació. Això es tradueix en el desenvolupament de la ciència i en l'aparició, en art, del Neoclassicisme, un moviment oposat al Barroc, que defensa la tornada al Classicisme i la intenció social, especialment didàctica, de l'art.
La Il·lustració i la Impremta: L'Enciclopèdia
La millor mostra escrita de la Il·lustració és L'Enciclopèdia. Aquesta publicació reuneix tot el coneixement que es contemplava en diversos camps fins al segle XVIII. Té com a directors Diderot i D'Alembert, encara que comptava amb la participació d'altres personatges il·lustrats francesos com Voltaire, Montesquieu o Rousseau. El més important de l'Enciclopèdia és el vincle que aquesta crea entre coneixement i alliberament de l'home, la qual cosa col·loca la raó en l'element central d'aquest alliberament.
Els Enciclopedistes
- Diderot
- D'Alembert
- Voltaire
- Montesquieu
- Rousseau