Residències: Mites, Tipus i Atenció Integral a la Dependència

L'estada en una residència no té per què tenir sempre un caràcter definitiu

Cada vegada són més freqüents els ingressos puntuals o temporals. Part dels serveis que ofereixen aquests centres són utilitzats per altres usuaris en règim d'unitats o estades de dia.

L'ingrés en una residència no té per què suposar una separació familiar

Els centres residencials potencien i faciliten cada vegada més l'accés als familiars i els inciten a participar, tant en la planificació de les activitats com en l'execució dels seus cuidats.

La vida en una residència no suposa un règim de reclusió a unes normes fixes i uniformitzadores

Cada vegada es permet una major independència pel que fa a mantenir determinats costums i creences, practicar les aficions favorites, decorar els espais personals, disposar d'una major variabilitat de menús, relacionar-se amb gent de l'exterior i participar en la societat, etc.

L'ingrés en una residència no es contempla com una opció d'aparcament de les persones en situació de dependència

Aquests centres no són només una opció d'allotjament i cuidats sanitaris, sinó que l'atenció es planteja amb caràcter integral i completa en totes les àrees: física, social, recreativa, psicològica, educativa, etc. Cada usuari disposa del seu propi Pla d'Atenció Individualitzat, dissenyat específicament per a ell.

Tipus de residències

En funció dels tipus d'usuaris als quals s'atenen, podem diferenciar tres tipus de residències:

• Residències per a persones grans
• Residències per a persones amb discapacitat psíquica o física
• Cases-llar

1. Residències per a persones grans

És l'alternativa per a les persones grans que no poden o no volen viure amb la seva família. Se'ls presta atenció integral i completa amb la intenció de potenciar o mantenir la seva autonomia personal o evitar el seu deteriorament.

• Residències segons les atencions que necessiten els usuaris

  Tradicionalment existien residències per a persones grans vàlides (disposen de suficient autonomia personal per a desenvolupar les seves activitats de la vida diària sense la necessitat d'atenció permanent) o assistides (aquelles que degut a la seva incapacitat permanent necessiten assistència continuada per a la majoria de les activitats), encara que actualment la majoria de les residències són mixtes, en el sentit que ofereixen serveis per a ambdós tipus de situacions. Per a donar atenció més adequada a situacions i cuidats específics, últimament han aparegut nous models residencials (centres psicogeriàtrics: demència senil o Alzheimer; centres sociosanitaris: persones generalment cròniques que precisen una atenció sanitària més rellevant).

• Residències segons la titularitat

  Les residències poden ser públiques, privades o privades concertades. S'accedeix a una residència pública o concertada a través d'una sol·licitud. En el cas de les residències privades, si el sol·licitant no té suficient poder adquisitiu, capitalitzen el seu patrimoni per abonar el cost del servei a la residència mentre hi viu.

2. Residències per a persones amb discapacitat

Hi resideixen de manera temporal o permanent les persones menors de seixanta-cinc anys amb diferents nivells de dependència i reben atenció integral amb la finalitat de mantenir la seva autonomia personal, atendre les seves necessitats de salut i facilitar la participació i integració social en el medi.