Sector Empresarial, Desenvolupament Sostenible i Estratègies Multinacionals

Sector (Format de les empreses que ofereixen productes similars i que pretenen el mateix tipus de necessitats dels consumidors. Les empreses que formen el sector competeixen entre si: una empresa és més competitiva si, com a conseqüència de la seva major eficiència, aconsegueix oferir els seus productes als consumidors amb una millor relació qualitat-preu que la seva competència.) Desenvolupament sostenible (tracta de garantir que les activitats econòmiques per satisfer les necessitats de les generacions presents no posin en perill les de les generacions futures). Curt i llarg termini (plazos de financiació: es considera curt termini el període de durada d'un exercici econòmic, normalment d'un any. Llarg termini quan el període és superior a un any. Des del punt de vista econòmic, és més precís parlar de curt termini, com el període en el qual alguns factors de l'empresa es mantenen constants: CF) Globalització (ha contribuït a la creació d'àrees de lliure comerç i a la reducció de barreres, han obert el mercat a productes de qualsevol país i empresa. Aquest procés ha donat lloc a les EM, que operen en mercats més grans i amb forts efectes d'escala, que produeixen per al consum massiu). Subcontractació (Com a alternativa, les empreses situades en diferents fases de la cadena de valor es relacionen mitjançant acords de subcontractació, és a dir, empreses contractistes encarreguen a altres empreses subcontractistes la realització d'una activitat en unes condicions estipulades, amb la garantia que el comprador s'emportarà els productes que compleixin aquestes condicions. Ambdues tenen avantatges: el subcontractista té garantides unes vendes estables; el contractista té assegurada una provisió de subministraments en temps i qualitat. Per aconseguir l'especialització, els subcontractistes s'instal·len les seves fàbriques prop dels contractistes per facilitar el flux de productes.) Cooperació empresarial (acord pel qual les empreses uneixen els seus esforços per aprofitar els avantatges d'actuar conjuntament. Modalitats de concentració: S. de risc compartit = 2 o més empreses aporten capital per formar una nova societat per desenvolupar una activitat en la qual tenen un interès comú i suposa cert risc. Unió temporal d'empreses = associació entre 2 o més empreses per dur a terme un projecte concret de durada limitada. Es dissol una vegada finalitzat el projecte. Càrtel = acord entre empreses d'un mateix sector per fixar els preus i la producció d'un determinat producte. Aquests acords estan prohibits ja que són acords per restringir la competència.)

Factors que expliquen la dimensió multinacional (estretor dels mercats nacionals, obliga a les EM a buscar sortida als seus productes en altres països. Per superar barreres de protecció, per això s'instal·len en aquests països. Repartir-se entre diferents països en funció dels avantatges que obtenen: fabricar on els costos siguin més baixos (salaris i abundància de matèries primeres)). Estratègies de desenvolupament EM (- Estratègia d'exportació = buscar sortida als seus productes a través de l'exportació mitjançant l'ajuda d'empreses del país receptor o mitjançant la venda directa a través dels representants. - S. d'associació = mitjançant acords de cooperació amb empreses locals a través de concessions de llicències, patents, franquícies i subcontractació. - Inversió directa = a través de 2 modalitats: 1. creació de filials pròpies de l'EM, crea o adquireix empreses en el país estranger; 2. creació de societats de risc compartit, unió de 2 o més empreses que aporten capital per constituir una nova societat conjunta).

Responsabilitat social (- Compromís amb la societat: es compromet amb el desenvolupament econòmic, social i cultural, genera ocupació i evita el despoblament dels treballadors o el trasllat de la companyia a altres països = deslocalització. - Compromís amb els treballadors: motivació, participació dels treballadors i la millora de les condicions laborals. - Credibilitat davant clients i consumidors: els clients exigeixen a les empreses major responsabilitat, a més de major claredat i fiabilitat de la informació que proporcionen sobre els productes que venen. - Respecte al medi ambient: ús de tècniques més eficaces per tractar les emissions i els vessaments contaminants, desenvolupament d'estratègies d'estalvi energètic).

Nivells de direcció (Alta direcció: integrada pel president i els directius d'alt nivell, s'encarreguen de fixar els seus objectius i decisions estratègiques, decisions a llarg termini = què productes es elaboraran, mercats en els quals sortir o entrar. - Direcció intermèdia (encarregats de mantenir els directius i l'alta direcció en contacte, avaluar la productivitat dels empleats o augmentar el nombre d'empleats d'un departament, o decidir quan renovar els equips. Les decisions que prenen són tàctiques). - Direcció operativa: tots aquells directius que estan en contacte directe amb els treballadors, responsables d'assignar tasques als treballadors i supervisar els resultats).