La Seguretat Social: Regulació, Àmbit i Estructura
Regulació
La seguretat social i les seves prestacions estan regulades al text refós de la Llei General de Seguretat Social de 20 de juny de 1994, que ha estat desenvolupat per nombroses disposicions de caràcter reglamentari.
Camp d’aplicació de la seguretat social
La seguretat social té com a finalitat garantir a les persones treballadores i als familiars o assimilats que tinguin al seu càrrec la protecció adequada en les situacions en què ho necessitin (casos de malaltia, accident, jubilació, atur, orfandat, etc.).
A. Modalitat contributiva
Integra els treballadors, i les seves famílies, que resideixin en territori espanyol.
B. Modalitat no contributiva
En aquesta modalitat, tots els espanyols residents en territori espanyol que no estiguin inclosos dins de la modalitat contributiva, pel fet de no haver cotitzat, o haver-ho fet insuficientment.
Règims que integren la seguretat social
Règim general: en el qual s’enquadren la majoria de treballadors.
Règims especials: en els quals s’inclouen les activitats que, per la seva naturalesa, per les condicions peculiars de temps i lloc en què es realitzen o per l’índole dels seus processos productius, siguin necessàries per a l’adequada aplicació dels beneficis de la seguretat social.
Estructura organitzativa de la seguretat social
Les competències bàsiques sobre normativa i control de la seguretat social estan atribuïdes al Ministeri de Sanitat i Consum i al Ministeri de Treball i Afers Socials.
A. Entitats gestores
Les entitats gestores tenen com a finalitat administrar i gestionar la seguretat social.
B. Serveis comuns
a) Tresoreria General: s’hi unifiquen tots els recursos financers.
b) Gerència d’informàtica: té com a missió la introducció dels sistemes informàtics al sistema de la seguretat social.
C. Entitats col·laboradores
La col·laboració en la gestió de la seguretat social la porten a terme mútues patronals.
a) Mútues patronals: són associacions d’empresaris voluntaris que s’agrupen per gestionar serveis relacionats amb l’atenció dels seus treballadors per accidents de treball i malalties professionals.
b) Empreses: col·laboren en la gestió d’una d’aquestes formes:
- Col·laboració obligatòria: abonen prestacions que posteriorment els són reintegrades per la Seguretat Social.
- Col·laboració voluntària: determinades empreses asseguren directament al seu personal per assistència sanitària.
D. Organismes autònoms
Institut Nacional d’Ocupació (INEM): s’encarrega de declarar el reconeixement, la suspensió, represa i extinció del dret a les prestacions d’atur, a més de la seva gestió i control.
Institut de Seguretat i Higiene en el Treball: és un organisme autònom de caràcter administratiu, que s’encarrega d’assessorar i controlar les accions dirigides a disminuir els riscos laborals.
Cotització a la seguretat social
Estan obligats a cotitzar a la seguretat social els empresaris i els treballadors que realitzin la seva activitat per compte dels empresaris.