Signes vitals: Guia completa de primers auxilis

Signes vitals i avaluació en primers auxilis

Signe: Tot allò que presenta l'accidentat i objectivament podem valorar: pols, respiració, tensió arterial, temperatura del cos, coloració de la pell, mobilitat de consciència, mida de la pupil·la. Ex: Febre.

Símptoma: Manifestació de malestar al qual es refereix el pacient però que no podem mesurar (conceptes subjectius: dolor, mareig, nàusees). Allò que podem suportar. Ex: Mal de cap.

“Els signes vitals són indicadors fiables de l’estat de salut d’una persona.” Es mantenen dins d’uns marges determinats quan la persona està bé i es modifiquen ràpidament quan empitjora. Els signes vitals que podem examinar en primers auxilis són: la temperatura corporal, la respiració, el pols i el dolor.

La respiració

[La respiració és un procés complex a través del qual l'O2 de l'aire ambiental arriba a cadascuna de les nostres cèl·lules i s'expulsa CO2.] Aquesta energia la necessitem per a: mantenir la nostra temperatura, mantenir el cervell en funcionament, seguir vius. La respiració es produeix en dues fases: respiració externa o ventilació, respiració interna.

La mecànica respiratòria estudia com s'aspira l'aire exterior -inspiració- cap als pulmons i com s'expulsa després -expiració-

Respiració normal: 12-20/min. Taquipnea (ràpida i superficial): +30. Bradipnea: 8-10. Dispnea (dificultat per respirar).

Mira si presenta dolor, soroll o esforç. Valors normals: Adults: 12 a 20 rpm. Nens: 20 a 40 rpm. Nadons: 40 a 60 rpm.

Respiració: Demanar ajuda a altres, comprovar respiració, utilitzar vista, oïda i tacte: mov. tòrax. Freqüència, profunditat, facilitat i soroll. Si respira, comprovar periòdicament que ho va fent i col·locar a la víctima en PLS. Si no respira, trucar al 112, realitzant front-mentó, obrim vies respiratòries.

Tècnica del V.O.S. (10 segons) Agenollats al costat de la víctima, mà al front i inclinar el cap enrere, aixecar la barbeta amb 2 dits i comprovar si respira.

El pols

El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l'impuls de la contracció cardíaca. On? Artèria caròtida (a la meitat inferior de la cara lateral del coll per davant del múscul esternoclidomastoïdal, l'absència indica problemes circulatoris molt greus). Humeral (una mica per damunt del plec del colze a la cara interna al braç, s'ha de prendre en lactants en situacions de primers auxilis). Radial (a la meitat externa de la cara anterior del canell, a dos dits del plec del canell, més utilitzat perquè és un lloc molt accessible). Cardíaca (es troba entre les costelles cinquena i sisena del costat esquerre, sobre la línia imaginària que divideix en dos l'espai entre l'estern i la cavitat axil·lar, és el darrer pols que es perd en el xoc greu). Com? Amb els dits índex i mitjà sobre el punt de l'artèria corresponent (mai amb el polze). Mesurar la freqüència i valorar la intensitat regularitat. Adults: caròtida. Nadons i obesos: humeral. Si hi ha: observar si és rítmic. Si no: inici immediat de RCP.

La consciència

La consciència és la facultat que ens permet adonar-nos del que passa dins del nostre organisme i també del que passa al nostre entorn.

Avaluació urgent

L'avaluació urgent té com a objectiu conèixer amb més detall les lesions que pateix la víctima i el seu estat, per tal de decidir l'ajuda que necessita.

Exploracions per a l'avaluació urgent

Explora:

• Cap: nivell de consciència, estat de la pell i les mucoses, lesions, color, olor de l'alè.
• Tronc: tipus de respiració, batecs cardíacs, lesions de la columna, estat de la pell i mucoses.
• Extremitats: lesions (hemorràgies, fractures), dolors: tipus, intensitat, lloc.

Pregunta per: malalties prèvies, tractaments mèdics, al·lèrgies, menjars, begudes o tòxics ingerits.

Com avaluar l'estat de la víctima?

• Risc vital: les lesions que pateix la persona posen en perill la seva vida.
• Funcional: les lesions no alteren les funcions vitals, però poden deixar seqüeles si no es tracten correctament.
• Sense risc: les lesions evolucionaran espontàniament cap a la resolució.

Avaluació emergent

L'avaluació emergent té com a objectiu conèixer si la vida de la persona està en risc imminent.

Valoració consciència i respiració

Sacsejar amb suavitat per les espatlles. Preguntar-li en veu alta: es troba bé? Mirar si se li mou el tòrax, escoltar si hi ha sorolls respiratoris, sentir en la teva galta el corrent de sortida de l'aire.