Taxonomia i classificació dels éssers vius: història i bacteris

Taxonomia i classificació dels éssers vius

La taxonomia és la ciència que estudia, classifica i dona nom als organismes. Per nomenar-los s'utilitza la nomenclatura binomial de Linneu, vigent des del 1758. Cada espècie té un nom vulgar en cada idioma i un nom científic de caràcter universal, format per dues paraules en llatí: el nom genèric (amb majúscula inicial i comú a un gènere) i el nom específic (en minúscules i particular de l'espècie).

Per ordenar totes les espècies, aquestes s'agrupen en subconjunts anomenats taxons, entre els quals s'estableix una jerarquia. Els principals taxons són: regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie. Tradicionalment, en plantes s'utilitza la divisió en lloc de fílum. Actualment s'admet un taxó superior anomenat domini. També s'utilitzen categories intermèdies com subfílum o superfamília.

Des de la publicació de L'origen de les espècies el 1859, es comença a elaborar taxonomies basades en l'evolució, que es representen mitjançant relacions filogenètiques o filogènies. Aquesta nova forma de taxonomia es denomina sistemàtica. Actualment, la biologia molecular aporta dades per concretar la filogènia, comparant seqüències d'ADN nuclear i ARNr i aminoàcids de proteïnes, per establir relacions de parentiu.

Classificació al llarg de la història

Aristòtil ja distingia dos grans grups d'organismes. Linneu només distingia dos regnes: animal i vegetal. El 1866, Haeckel va crear un tercer regne anomenat protista, format per éssers microscòpics amb característiques intermèdies entre plantes i animals, i per organismes amb nucli i orgànuls que no tenien cabuda en els altres grups. Els organismes sense nucli van ser agrupats en el regne monera. El 1937, Chatton va classificar els organismes en procariotes i eucariotes segons el tipus de cèl·lules que els formen. El 1956, Copeland va proposar la creació del regne Monera. El 1969, Robert Whittaker va formar un nou regne per incloure fongs, deguts a la incoherència de mantenir-los en el de les plantes. El 1978, Margulis i Schwartz van modificar la classificació incloent algues pluricel·lulars en el regne Protista, que passaren a denominar-se Protoctista. Aquest sistema va ser àmpliament divulgat i acceptat, encara que no està definitiu.

Classificació actual

El 1990, Carl Woese va proposar una classificació que va estabilitzar en tres dominis, basada en el tipus d'estructura cel·lular: el domini Archaea (arqueobacteris), molt antic, procariota i capaç de viure en condicions extremes de temperatura i salinitat, els bacteris semblants a les cèl·lules primitives; el domini Bacteria (eubacteris), els bacteris més moderns; i el domini Eukarya (eucariotes), que inclou quatre regnes formats per organismes eucariotes. Dins d'aquesta classificació, el regne Monera es dividiria en dos: R. Arqueobacteris i R. Eubacteris.

Moners

Són les formes de vida més antigues i les seves restes apareixen en roques sedimentàries de més de 3.500 Ma. Són els éssers més abundants del planeta, gràcies a la seva gran capacitat d'adaptació i ubiqüitat. Actualment se'n coneixen més de 2.700 espècies. Tenen les característiques següents: són unicel·lulars i procariotes, amb una mida entre 1 i 10 μm, tot i que n'hi ha excepcions que poden mesurar 0,75-1 mm. Moltes formen espores i es mantenen en estat latent quan les condicions són adverses (endospores). Presenten formes molt diverses i algunes poden formar colònies.

Pel que fa a la nutrició, poden ser:

• Autòtrofs: fotosintètics (cianobacteris, bacteris verds i bacteris porpres, no lliures d'oxigen) o quimiosintètics (oxiden compostos inorgànics i són fonamentals en els cicles biogeoquímics. Són especialment importants els bacteris nitrificants, que formen NO₃⁻, que serà absorbit per les plantes, a partir de NH₄⁺).
• Heteròtrofs: sapròfits, que descomponen matèria orgànica morta, com cadàvers o restes d'éssers vius; simbionts, que s'alimenten de altres éssers i els beneficien, o que conviuen amb ells de manera estable; i paràsits, que produeixen malalties en els organismes que parasiten.

La reproducció és asexual, per bipartició, però també presenten fenòmens de parasexualitat, com la intercanvi de fragments d'ADN a través de pili.